Follow by Email

dimarts, 9 d’agost de 2011

de llegat... un full en blanc

La lluna, trèmula i vergonyosa no gosa mostrar-nos tot el que veu.
Amants  que brillen en la foscor compartida de dos cosos estimant-se.
Enemics per força, amagant-se en trinxeres més enllà de  la pròpia voluntat.
Nens i mares afamats mirant el terra, per un forat han perdut l'esperança...
Persones humils, que voldrien canviar el mon, sense vessar dol, ni ràbia.

Superba i egoista el gruix de la humanitat avança,
creuen vomitar veritats, quan la veritat és ben simple.
    Un mot amable
                          una mirada sincera
i de llegat un full en blanc on el futur s'emmiralli en mil poemes;
purs sentiments  aflorant en l'aire.