Follow by Email

dissabte, 30 de juny de 2012

Adeu, fins....





Se'n va anar estranyament dolç aquell matí. Ella es va quedar a la cuina, bevent a poc a poc, cullerada a cullerada, el got de llet i cafè que s'havia escalfat massa al microones.

Al mig dia quan va tornar, la llet ja era freda, la cullera ratava  l'equilibri entre els seus dits. I ella reposava eternament amb e l cap damunt la taula.






dijous, 28 de juny de 2012

Transformació

                                               foto publicada per Mateu, al blocdefotos.cat




Cada cop que es dirigia a ella, les seves paraules se li clavaven més endins del cor.
Tipa de tants punyals lletrats, va optar per posar les paraules entre cometes. Irònicament van canviar el seu significat. Els punyals eren bombolles que explotaven en sortir dels seu llavis.



diumenge, 24 de juny de 2012

poesia en aigua freda (per en Jordi)

         



Arribo a casa contenta
obrir la nevera em tenta
però no vull fer-ho pas
de formatges n'hi ha un cabàs.

I que puc fer si ara tinc gana?
aguantar-me i balla la sardana?
Ja se que faré...
a la banyera em ficaré.

Aviat arribarà en Manel 
i estaré fresca com el gel
amb aquesta calor que fa
segur  que li agradarà...

Soparem fora el terrat
li prepararé un bon plat.
per ell llonganissa i vi
i el formatge serà per mi.


Perdoneu l'atreviment, desprès de passar pels altres blocs he estat temptada de treure el post : ( .  
Però ben pensat ... l'important es participar oi?  
Ah! i si em xiulen les orelles o trenco algun plat ja sabré a que es deu, no passeu pena. : ))





dissabte, 23 de juny de 2012

Nit de sant Joan


Amb la claror de les flames
i a la llum d'un cel estelat
cercare en els somnis
nyitos i cucales, 
gambutzins i llufes
prop les fogueres:  ballant

dilluns, 18 de juny de 2012

Ostres... i ara que faig?

                                                                           

                                                             Imatge d' Ian Joven                                                                             


-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara que faig? va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.
- Ei!, mira ja tenim el lladregot de caramels Bauma. 
La Teresa va allargà la ma per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb  la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.
- Bauma  mira, pot ser es un follet! A tu et sembla un follet?
- Que pots parlar follet? que ens entens? Pot ser te nom... Com  et dius? 
En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar.lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.
- Druidi dic em, va dir tant alt com va poder i sense saber que passaria.
-L'anell perdut  ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.
La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet,  li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adeu amb la ma.
 

divendres, 15 de juny de 2012



 Ara ja es un FET
Una IL·LUSIÓ somiada...

Estiu quan la primavera
no es acabada
Sol eixint quan la lluna
brilla encara.

El cor canta,
El rostre somriu

Perles d'emoció 
suren llacs tendrament.
 Del fons de l'ànima
Un bes, un pensament...






dimarts, 12 de juny de 2012

Un paper davant meu

Un paper davant meu
em desperta el desig d'escriure

Voldria escriure mots
plens d'amor i de tendresa

Deixar de vomitar
turments i penes

Que plaguejant-se
m'aboquen al precipici.

dilluns, 11 de juny de 2012

GRADUACIÓ DE MEDICINA PROMOCIÓ 2006-2012

...Té vestit,




té sabates i  complements...


U    .....
DOS...
     TRES...!!!

Ja ha arribat l'hora
de vomitar els mals records,
els dies d'angoixa.
I vestir-los d'olor.

D'olor d'herba fresca,
de jardí acabat de segar.
De gotes de pluja,
que amb el sol, el cel pot pintar.

El repte comença....
 plens d'emoció
es dia de festa, 
es dia d'il·lusió.





[je,je... fins hi tot rima!!   : $ el penjo?  va.... confio en que aviat surti alguna cosa millor : ) ]  Estic tant contenta!!!! ¡La primera llicenciada en medecina a la família. !

dimecres, 6 de juny de 2012

No puc escriure poemes

Les filles de Zeus són de viatge per mons llunyans
galàxies catosfèriques, lluny del meu terminal.

El silenci tot ho embolcalla
¡Maleït  silenci, el d'aquesta hora!
quan tot hauria de retronar
amb el pic de les pistoles (d'aire comprimit)
i el compàs harmònic dels martells.

Aquest silenci que es va fent sepulcral,
com tants i tants silencis
okupes de desenes de naus
rera la porta tancada.

Boques sense pa,
jaç sense sostre.....



"249è joc literari" ens un racó dalt del món

El rostre rabiós, era el mirall de la seva ànima, la ferida en el més profund del seu cor ja era visible. S'havia pintat de vermell el set de la camisa.

Ara amb l'arma a la ma , caminava decidit a portar a terme la seva venjança. Qui seria la víctima no n'estava segur, quan arribes al clar del bosc, sabria si tenia prou forces per encabir el ganivet fins el fons del set pintat a la camisa.

dilluns, 4 de juny de 2012

filla de Mnemòsine



Els somnis emergeixen desbordant el present,
els records suren sobre l'angle obtús dels sentiments.
Les emocions innates es desvetllen
entre l'espesa boira que embolcalla la vida.
I tu amb la  llum de mitja tarda, et presentes com un miratge
bella,  inabastable...

Impregnada pel desig de posseir-te
t'amagues i em defuges.
Absorta en els tràfecs quotidians
t'endevino companya d'emergències.

Ets fluctuant, volàtil,
fugissera de cadenes i lligams
i tant  mateix et sento dorment
en les profunditats del meu esser.

Anyor l'encontre a cara descoberta
i soc feliç en sentir la teva presència
Potser un dia lloaré les teves gestes
o ploraré les teves absències...
capbussada en el record bromós
pretèrit o venidor del imaginable.

Però ara, famèlica de tu, devoro el present
que escorta la meva existència.
Embruixada pel teu murmuri, m'aboco als teus misteris...









divendres, 1 de juny de 2012

el mirall

Em miro al mirall
mentre intento retenir els vestigis
d'una joventut que cada dia
amenaça amb deixar-me.
(es llei de vida ja ho se)

El mirall em torna una imatge
inesperada:
Em miro als ulls i veig la meva ànima
entre camins i bifurcacions
que a poc a poc  esbossen
el laberint de la meva vida.

Avançaré, intentaré com el jonc
doblegar-me per resistir les tempestes
malgrat els camins de vida
ja siguin evidents a la pell.