Follow by Email

diumenge, 4 de març de 2012

90 anys del pare. Per molts anys!!!!

La masia s’omple de vida.
El plor d’un nadó embaeix l’estança
i esquinça el silenci d’una espera.

La terra l’envolta, i amb un bes el captiva
ja per sempre serà el seu fervent admirador.

Creix fent de guardià de bèsties,
company de grills i sargantanes.

De ben jove li ensenyen a fer anar el fusell
i se’l enduen lluny de casa.

Empremtes de metralla li dibuixen el cos.
Ironies del destí, pot ser a ella li deu la vida!

Passen set anys i torna a casa,
trepitjant fulles seques i terra humida.

Esmicola rocs i despulla boscos.
I muntar un petit taller
per pujar la seva empresa.

Com gall al galliner, envoltat de dones,
passa els fulls del calendari fent peces d’avellaner
mentre cria bestiar i treballa la terra.

La familia creix i s’engruna per créixer més encara.
Una regitzalla de noms omple de satisfacció la seva vida.

I el pare sempre diu cofoi:
“Erem dos i mira ara quina colla!”
























6 comentaris:

  1. Montse , el teu poema m'ha arribat a l'ànima...m'ha fet recordar els pares, que també van envellir molt i segurament van viure vivències semblants...
    Moltes felicitats al pare i que tan ell com la mare en compleixin molts més, que segur serà així, perquè jo els veig molt eixerits, amb cara de tenir ganes de menjar-se el món...i és veritat, sou una bona colla.
    I quina bona cara que té aquest pastís!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui, he sentit una mica d'enyorança, per això he penjat el poema, en realitat la data hauria de ser l'any 2009. La Mare,la nostre mare, avia, besàvia... , ja no hi es. Ens va deixar l'octubre del 2010.
      Per cert, el pastís va ser molt bo.

      Elimina
    2. Però ara pots gaudir de la companyia del pare i sempre, del bon record de la mare.
      Un petó Montse.

      Elimina
  2. Vint-i-dos línies per resumir una vida, tres fotos que ho diuen tot.
    I al final aquesta frase que m'agrada tant: "Erem dos i mira ara quina colla!" ... genial i entranyable.

    Bona nit Montse i l'enhorabona per als teus pares.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere.El pare està molt orgullós de tota aquesta colla de bona gent i ara tot i faltant la mare, encara en som més. Gràcies.

      Elimina
  3. Arribo tard. En queda, de pastís?
    Per molts anys!

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.