Follow by Email

dimarts, 9 d’agost de 2011

de llegat... un full en blanc

La lluna, trèmula i vergonyosa no gosa mostrar-nos tot el que veu.
Amants  que brillen en la foscor compartida de dos cosos estimant-se.
Enemics per força, amagant-se en trinxeres més enllà de  la pròpia voluntat.
Nens i mares afamats mirant el terra, per un forat han perdut l'esperança...
Persones humils, que voldrien canviar el mon, sense vessar dol, ni ràbia.

Superba i egoista el gruix de la humanitat avança,
creuen vomitar veritats, quan la veritat és ben simple.
    Un mot amable
                          una mirada sincera
i de llegat un full en blanc on el futur s'emmiralli en mil poemes;
purs sentiments  aflorant en l'aire.                                                    
                                                                               

5 comentaris:

  1. Ja et trobàvem a faltar, Montserrat.
    Has tornat amb força.

    ResponElimina
  2. Endavant Montse, m'agraden els teus mots i les idees.

    ResponElimina
  3. Gracies Jordi. intentava perseguir una follia, però crec que només es això...una follía.

    ResponElimina
  4. dolors, estic contenta que treguis el nas per aquí. Ens veurem

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.