Follow by Email

dimarts, 6 de setembre de 2011

SOMNI


Perseguint un somni et vaig trobar
restaves absent, adormida,
en el silenci del meu interior
bullia la lluita, bullia el neguit.
La tinta vessava i a voltes
la  pau emergia o s'amagava.

Patir, sofrir.... anhels i esperança.
Tot planava dins.
Com un volcà en erupció
les lletres envaïen l'espai
i tu començaves a manifestar-te.

A poc a poc ens coneguérem
i quan més t'alliberava, més alt volaves.
Ara t'he pressentit inabastable
i resto absent, divagant per l'univers
rere un somni

 IMPROBABLE

2 comentaris:

  1. Els somnis poc o molt sempre són improbables, això no vol dir que no els haguem d'empaitar igualment.

    M'agrada el teu poema.

    ResponElimina
  2. Gracies Carme, per ser aquí. També penso, que val la pena lluitar per que els somnis es facin realitat. Però sempre tocant de peus a terra i coneixent les propies limitacions.
    Bon dia i salutacions

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.