Follow by Email

diumenge, 29 de juliol de 2012

D'UN MATÍ DE DIUMENGE.......



Es d'hora i Bellmunt, torna mandrejar pels desitjos incomplets del cap de setmana, tal volta, influenciat per l'excusa d'un dolor hipocondríac, acariciat sinuosament per la mandra.

He decidit gaudir del despertar de la natura, mentre jo, també desperto amb el suc de fruita i l'entreacte d'un símil d'esmorzar a la terrassa.
Començo a vessar tinta  sobre el full en blanc i els primers vols de les orenetes  intenten donar color a aquest cel tapat pels núvols ¡Tant de bo acabés aquesta espera i ens regalessin el dot tant preuat de la pluja!
                                                   
Es preciosa la lluita del sol per traspuar entre els núvols i mostrar-nos que es l'astre rei. S'obre camins de llum; làsers naturals remarcant petits espais del paisatge.



Com expressar tanta bellesa?
Les orenetes i els falciots volen delectant-se  del primer àpat del dia! Ara ja en són  més, si poguessiu gaudir de l'espectacle! Les campanes del poble veí acompanyen els acords de la natura, suaus, llunyanes... després d'uns breus minuts ( si, van a deshora) la potencia del nostre campanar, sembla tornar-li la contesta.         

                                   
Visc en un poble! i aquests matins  tranquils, serens, calmats on puc combregar amb la natura són un regal sense drets a canvi.


El final sembla que almenys en les properes hores, el sol dominarà al cel. Un estira i arronsa preciós.


                                       

11 comentaris:

  1. Tal i com ho contes, segur que és un diumenge d'aquests que no porten depressió al vespre.

    Bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Jp, avui pot ser un dia perfecte.

      Bon diumenge igualment.

      Elimina
  2. Ooooh! que bonic... ara em fas enveja i em sap greu haver mandrejat més del compte i no haver-me llevat ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora! :)

    Un espectacle impagable que ens acostes fins a cas a gratuïtament. Gràcies, preciosa! Que bonic!

    Abraçadetes de sol i núvols...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això dormo amb les persianes amunt, per poder-me despertar amb la primera llum del dia. Gaudeixo dels dies d'estiu més per això que per la calor.

      Bona setmana Carme i les abraçades jo te les torno de sol, que el final es el que impera.

      Elimina
  3. Espero que hagi estat un dia rodó, si ha començat bé hi hauria d'acabar

    ResponElimina
  4. Un dia de tranquil·litat i calma que s'agreix per carregar piles... Acabaria rodó si els núvols que ens acompanyen descarreguessin una pluja profitosa oi? :)))

    Bona setmana, Joan.

    ResponElimina
  5. Això és un despertar de diumenge ple de poesia, la del paisatge i la de l'observadora. On és aquest campanar?? Em sona molt! Sant Pere?

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Ja m'ho semblava, és un petit gran poble! Jo hi tinc alguna amistat :))

      Elimina
  7. M'agrada aquest picada d'ullet a la natura...El despertar dels pobles no té preu,
    sobretot si tens davant la serra de Bellmunt, com si fos un decorat.
    Caram, aquest sol va de prepotent, i empeny els pobres núvols, com vols que plogui?
    O sigui que a Sant Vicenç, el temps és més puntual que a Sant Pere, i ho intenta dissimular amb un soroll de campanes més potent...Vaja vaja!
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Ara i caic! clar que faig tard sempre. jeje ;-)

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.