Follow by Email

diumenge, 4 de gener de 2015

sofà blau, el primer de l' any.





Avui, hem emprès viatge per l' A7 direcció a l' Hospitalet de l' infant, volíem visitar Tivissa. Però a cert tram de carretera un senyal m' ha cridat l' atenció: Pratdip. 
Fa temps havia llegit un article sobre aquests temibles animals, els dips. Ens ha picat la curiositat i hem fet via vers aquesta població.
El vent bufava amb certa força i no era massa agradable voltar pels carrers, no ens hi hem estat gaire, potser i tornarem quan faci més bon temps i la temperatura animi a caminar pels paratges que envolten el poble, no ser ... o potser no després d' haver vist el reportatge a "cuarto milenio" . Però si vosaltres sou dels qui els agraden les nits de por i misteri, el festival de Pratdip  llegendari del 1 i 2 de novembre us pot emocionar.

(Volia enganxar l'enllaç del vídeo, no hi ha manera!, si el voleu veure aneu a la web de Pratdip  i on porta Pratdip llegendari, allà el trobareu) 

Bon Any a tothom, carregat de bones abraçades. Aquí teniu la meva :)

PD. Sóc nefasta amb la tablet!  Penjar les fotografies no és lo meu :(


13 comentaris:

  1. Curiosa història la que expliques. He buscat la pàgina que parla d'aquesta llegenda de Pratdip i d'Onofre de Dip un dels pocs vampirs catalans.
    És molt interessant tot això.
    Que tinguis molt bon any, ple de salut Drapaire de mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, tal com dius segons la llegenda comparen Pratdip amb la Transilvania catalana, doncs sembla ser que en aquest poble i va viure l' únic vampir català. Jo si els vampirs no són com la família de l'Edward de la sèrie de Crepuscle em fan una mena de .... "m'ericen la pell". Oh sigui que per aquests temes sóc uns mica gallineta.

      Elimina
  2. Caram, no coneixia aquest poble, sembla molt pintoresc. Està bé això de fer turisme per la terra, ho hauríem de practicar més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, descubrir les terres del "sud " s'ha convertit en el nostre dia a dia de les vacances. Bon temps, magnífics paisatges.... no tant bones llegendes... ai! Se'm posa la pell de gallina😖

      Elimina
  3. Des de la tablet, tot funciona diferent...

    Sembla ben maco aquest poble, no el conec. Ni la història dels vàmpirs tampoc la coneixi?..

    Molt bon any, drapaire!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment necessito el meu temps per posar-me al dia, mica a mica potser ho aconseguiré. (Ara ja controlo els símbols i els punts d' accentuació, vaig progressat he,he...)

      El poble és bonic i posar els gossos (dips) a punts d' interès els fa una mica més afables fins que no veus el reportatge de "cuarto milenio"... aquests temes em fan uixxxx!

      Elimina
  4. Hola Montse, jo hi he estat un parell de vegades a l'estiu...Es un poble molt pintoresc, que val la pena visitar, però no sabia res d'aquestes llegendes...
    Que tinguis un Bon Any, ple d'il·lusions i esperança!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Roser, ara serás capaç de passejar igual per els seus voltants?
      Una abraçada, valenta.😦

      Elimina
  5. tampoc havia escoltat mai aquest poble, però ara em faràs investigar.

    ResponElimina
  6. Vampirs? Amb el que a mi m'agraden aquestes histories... ´s un indret que m'apunto per visitar dons tampoc el coneixia i sembla força interessant.

    ResponElimina
  7. Les històries naturals, de Joan Perucho.
    Molt recomanable.
    Però jo encara no he estat mai a Pratdip.

    ResponElimina
  8. Anava a fer l'apunt del Perucho però en Jordi Dorca se m'ha avançat. Realment un llibre molt recomanable. Jo sí que he estat a Pratdip. Els avantapassats del meu sogre vénen d'allà i l'he visitat uns quants cops. Mereix també una visita el santuari de Sta Marina, a uns escassos 4 km del poble, un lloc amb bones aigües on s'hi fa un aplec per Santa Marina, el 18 de juliol o el diumenge més pròxim. Havia estat un balneari de luxe a principis del segle passat però després de la guerra quedà abandonat. Ara fa pocs anys que s'ha refet l'espai. Hi ha un petit restaurant i la visita de l'església tampoc té pèrdua! Us deixo uns quants enllaços:

    http://www.pratdipturisme.com/viu-pratdip/que-visitar/ermita-de-santa-marina

    http://www.pratdip.net/pagines/historia_sta_marina (la història de la santa no té pèrdua!!!)

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.