Follow by Email

dissabte, 23 d’agost de 2014

el sofà blau II


De bon matí els nubols ja cubrient aquest cel que auria d' haver estat net i blau. Ens hem arriscat no obstant, i hem creuat la línea. Hem superat ports i em creuat riberes. I ens hem vist transportats segles enrrera al creuar els alts murs d' un castell que ha sobreviscut batalles i temps...

Tornem a la remor dels neumatics fregant l'asfalt i a la pluja que cau, suau però persistent, i que ja no ens deixa. S'ha convertit en la visita inesperada d' aquell amic que a la llarga i sense adonar-se'n es fa pesat.

I altre cop estirats damunt el sofà blau, jo espero perdrem pels prats pintats de roselles... amb dracs que fugen de la foscor... guineus que volen ser domesticades...
I pendre embranzida pel que pugui esdevenir demà, quan el sol llueixi en el seu regne.


 

4 comentaris:

  1. Encara has fet sort, jo volia sortir a córrer, i ha tornat a ploure just quan sortia. Hem hagut de tornar a casa amb la cua entre cames. A veure si demà fa bo i podeu abandonar aquest sofà blau una estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et creguis,quan ens hem assegut al sofà ja eren quarts de nou del vespre.

      Elimina
  2. Em sembla que la queixa del convidat que ja es comença a fer una mica pesadet, (parlant de meteorologia) la fem tots...Diuen que demà farà sol, però no sé si refiar-me'n!
    Esperava aquesta darrera setmana per poder agafar una miqueta més de color de terra seca i sobretot, oblidar-me del sofà! (el meu és estampat)
    Petonets.

    ResponElimina
  3. De vegades arriscar-se és bona cosa, tot i que acabis al sofà un altre cop.

    Bessets!

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.