Follow by Email

diumenge, 22 de juliol de 2012

FER O NO FER...






M'he llevat a les 5:30' he posat la roba ha assecar i un altre rentadora.
Arriba la nostre Rky d'una nit carnavalesca del poble veí.  En Srg encara deu passejar pels carres... Parlem una mica, m'entorno al llit. Em començo a cabrejar (ejem, perdoneu l'expressió).
Sona el despertador , encara no  ha arribat el vailet!
Volia anar a caminar, qui marxa si encara no es a casa? La nit pot haver estat esbojarradament carnavalesca  = mam.
Decideixo quedar-me, m'endormisco, les 7:45', agafo el telèfon i el truco:
- On ets?
- Ara pujo, dos minuts.
Vaig a regar les plantes, ja no cal pujar a Bellmunt.




Creuem  quatre paraules, potser amb to poc amigable, de part meva  . Conversa repetida en altre ocasió. ¡Ja se m'ha girat el dia!
Vaig a dalt al pis a tancar l'aigua.
Tit...tit...tit... ERROR, m'assec davant l'ordinador!.




Disfruto amb les meves romegueres. Perdo el control del temps traient el nas per casa vostre. Les 10:30' !!!! ostres faré tard!


Baixo de pressa, un llet i cafè i unes tapes de pa amb oli: oli amb sucre, oli amb sal, oli amb cola-cao. Boníssim, boníssim (aquesta última descoberta gràcies al Srg.).
M'assento a taula i buido el pap en un tros de paper. 


Conclusió: No he fet res del que havia planejat.
Però ves per on, ja tinc un post!!!!


Bon diumenge i que comenceu la setmana amb més bon peu que jo.  







16 comentaris:

  1. Calma, calma, Montse... no hi ha com "no deixar-se molestar" pels altres, encara que siguin per aquesta canalla i fer la teva.

    Em pregunto, què hauria passat si haguessis marxat tu a l'hora que tu volies i on volies...

    Potser la setmana hauria començat millor...

    Espero que s'arregli i que passis una bona tarda de diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, tens raó Carme... m'ho apunto: "no deixar-se molestar".
      Petonicos.

      Elimina
  2. Ben mirat, ja que has escrit un post, noo diria que la setmana comença malament :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquesta es la part positiva, oi?
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Veus......qui no està content és perquè no vol..... Bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joan, intentar buscar les coses positives a cada situació...
      Tu, n'ets un mestre! (si mes no saps agafar-to amb ironia, i per això em trec el barret!)

      Elimina
  4. Encara que sigui per unes circumstàncies poc favorables, el millor de tot és que has fet un post. tii tiiit, felicitaaats :) Bona entrada de setmana, Montse!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies per la teva visita, Sílvia. Si, he fet un post!!! :))

      Elimina
  5. Caram Montse, si que et lleves d'hora per estendre la roba...Si encara no deuen haver posat els carrers...Ets una noia molt feinera. Jo no hi soc per res a aquestes hores.
    Bé, si fos per pujar a Bellmunt, potser no em faria res que em despertessin...
    Ai aquestes mares tan patidores, que no viviu tranquil·les fins que teniu tots els pollets a joc...
    Bona setmana Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es l'avantatge de poder dormir amb la persiana aixecada, et despertes amb la llum del dia i al ser un darrera, els llums del carrer no et molesten.

      Va si vols un dia quedem per pujar a Bellmunt. Algú si apunta?

      Elimina
  6. Això de fer servir el blog de teràpia em resulta moooooooolt familiar... :-))

    I què? Com està ara en Srg? ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Be, se li va posar malament el "kebac" del sopar i després de la vomitada es va quedar a dormir al cotxe. Tu creus? :) Innocent que vol ser una...
      (bé, he de dir que ni la roba ni el cotxe feien pudor de mam)

      Elimina
  7. I això del pa amb oli i colacao?.... Ho provaré germaneta.
    Millor setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OH! ho as de provar, sembla estrany però es boníssim.

      Elimina
  8. Això dels fills el temps ho arregla ... es fan grans i no els hi veus el pèl. Llavors pateixes menys.

    Bona tarda Montse :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc, tinc ganes de no veure'ls-hi el pel, però si que madurin una mica i deixin de mirar-se tant el llombrigo. ;)

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.