Follow by Email

dilluns, 9 de juliol de 2012





Aquesta es una entrada amb esperança.
L'última d'una etapa curta, es cert, comparada amb  els dies i dies que la majoria de vosaltres  porteu navegant per la catosfera.
He de posar ordre a moltes coses, i abans de tornar obrir la porta, saber ben be, cap a on vull anar.
(tasca prou difícil en mi   : $ ). Estic aprenent molt i tot el que ser es gràcies a vosaltres. Em vaig tirar a la piscina sense saber com funcionava res de tot això ( perquè tingueu una mica de idea...) coneixement 0. I ara m'adono que potser no ser nadar prou, per  mantenir-me a la superfície.

Doncs això...  que passeu un bon estiu. Ja us he dit que tinc l'esperança que un dia o altre tornaré aixecar la persiana d'aquesta paradeta.

Ah! però si que aniré traient el nas per les vostres finestres i de segur que així continuaré aprenent moltes coses.

Fins aleshores BEN TROBATS i GRÀCIES.

10 comentaris:

  1. A veure Montse i com en vols aprendre si plegues, eh? :)

    Faig broma, eh? la veritat és que em sap greu que pleguis, i que espero que tornis.

    T'esperarem. Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  2. deseo querida amiga que vuelvas pronto , muchos besinos con todo mi cariño y feliz semana

    ResponElimina
  3. La Carme té raó, però jo m'apuntaria al moviment "Slow blog" que ha inventat l'Angels-Sargantana ... no ho deixes i segueixes en aquest món blocaire però amb calma i sense pressa.

    Bona nit Montse :)

    ResponElimina
  4. Caram Montse, no tiris la tovallola eh? Em sembla que no ets tu sola la que s'ha tirat a la piscina, sense saber nedar prou(virtualment)...En el meu cas la solució ha estat trobar un socorrista(virtual) que es fa un tip de salvar-me!!!
    Que tinguis un bon estiu, i deixa la porta ajustada.
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Sí, no tanquis amb pany i clau, eh?! que val molt la pena tot el que has fet fins ara. De vegades necessitem un temps de descans però no pleguis, Montse. Petons

    ResponElimina
  6. Em va agradar el nom que li vas posar al teu blog. Va ser una bona troballa, Drapaire de mots. Cadascú anem al nostre pas, doncs no cal corre. De tant en tant, faig algun que altre esvoletec i deixo caure paraules que tinc a recer de les meves ales per compartir-les amb tots vosaltres. Però sempre quan m’ho diuen els meus batecs. Per tant, estarem aquí esperant que tornis a obrir aquesta porta d’esperança.
    Abraçades.

    ResponElimina
  7. Ep!!! Montse, la meva recomanació, gaudir l'estiu, llegir, ( alguna caminadeta, compte que el sol pica fort ) i el dia 1 de Setembre espero un nou post, pk encara que ara no ho creguis, et/ens trobaras/em a faltar. Així doncs esmola el llapis i que sapigues que valia la pena que jo fes el meu últim poema només per llegir el teu.

    Un petó fresc d'estiu, fins aviat!

    ResponElimina
  8. Fins aviat, Montse. Jo també tancaré la paradeta ben aviat. Tinc feina per fer i no puc arribar a tot.
    Molts de records.

    ResponElimina
  9. Molt bona nit!!! Jo també sóc bastant novell, faig el que puc, però només penso en transmetre i compartir el que jo sento. N'anirem aprenem i ens podem ajudar.
    Així, que endavant, i de ben segur que a poc a poc, en sabrem moltíssim!!!
    Una abraçada i gràcies per passar per casa meva, quan vulguis, m'hi trobaràs!!!

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots pels vostres ànims.
    Doncs va... som-hi, m'apunto al moviment slow-blog. A poc a poc i bona lletra. Un petonas a TOTS.


    __@_// __@_" "_@__ ``_@__

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.