Follow by Email

dimecres, 2 de novembre de 2011

Una rosa, una flor

La paleta de colors pinta
un jardí de tons grisosos.
El que havia de ser mai no serà.

L'escalfor gèlida dels records
no pot trencar diamants  
d'uns ulls feréstecs i eixuts
El plor i ha deixat més que una empremta.

Inspires certeses 
en constant moviment
el teu record, no serà mai 
presoner dels marbres
ni volarà amb la llibertat dels vents.




4 comentaris:

  1. Records, il.lusions, emocions potser no alliberades, que al menys sempre viuen en el nostre jardí secret, on roses i roselles sempre són del color que volem.
    Una abraçada Montse.

    ResponElimina
  2. Amunt la paleta de colors... ha de sobresortir damunt dels grisos.

    ResponElimina
  3. Montse, no pot ser això de pintar jardins grisos...agafa la paleta i posa-hi tota la gama
    de colors que més t'agradin i comença a pintar
    flors de tota mena, fins que el jardí i el teu estat d'ánim, siguin d'allò més acolorits...
    Un petó i bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.