Follow by Email

dimecres, 11 d’abril de 2012

desesperança

                         
Quan tot es negre, 
en un cel carregat de núvols 
invocant tempesta
Que poc fer?


No tinc on refugiar-me, 
tot es dit, dit i escoltat mil vegades
Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...
si et pots sentir més ferit encara.

M'engruno tota.
I voldria  desdibuixar-me en l'aire
mentre una ràfega de vent se m'endu lluny, 
on ningú em pugui veure,
on ningú amb pugui parlar. 
    
On el record dels somnis no siguin presents.
Fins que la ferida hagi clos.
I la llavor de la confiança reneix-hi de nou 
encara que no sigui primavera.  



3 comentaris:

  1. Una mica trist això de la desesperança Montse...
    Et pots imaginar que els núvols s'esquincen i un raig de sol t'enlluerna i et reconforta...
    No deixis que el vent t'allunyi de la realitat, dóna pas a l'esperança...Sempre es pot recomençar"
    Petons de diumenge la tarda.

    ResponElimina
  2. Aquest és ben bé l'estil de la millor drapaire de mots. Una desesperança sempre esperançada. Ens agrada molt. També des de Torelló.

    ResponElimina
  3. Gracies M.Roser i a tu també Jordi pels vostres comentaris

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.