dissabte, 12 de maig del 2012

Descalça














Em descalço.
M'acompanya, el teu xiuxiueig.

Ni una gavina, ni música; cap so.
Només tu que em parles.

 El teu murmuri 
em despulla els sentiments.

De bon  matí m'acaricies l'ànima,
Combreguem junts...

Mentre jo, resto immòbil, 
sense sabates.




                                                                                                                                                                     
                                                                                                                                                                                                                             








11 comentaris:

  1. Preciós, Montse! D'aquells que m'agradaria haver escrit jo mateixa!

    ResponElimina
  2. La mar t'acompanya... i et parla a cau d'orella.

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Pere, aquest cop la mar m'ha fet companyia i de la bona.
      Encara que no se si tant com els vostres comentaris.

      Elimina
  3. Com diu la Carme, preciós...I que et deu xiuxiuejar el mar, em fas envegeta!!!
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, tu ets dona de mar, jo visc a muntanya. Segur que et parla més sovint a tu que a mi.
      Però es tant gust sentir-lo, veritat?

      Elimina
    2. Jo diria que estic a mig aire de la serra...

      Elimina
  4. Respostes
    1. L'aigua també era fresqueta Jordi, però potser tu t'hi aguessis ficat fins al coll. Alguns ho van fer més tard.

      Elimina
    2. Aquest cap de setmana hi anirem.

      Elimina
  5. Doncs sí, és un poema preciós :), mira veus jo si t'envejo que puguis escriure coses així de maques, felicitats...fresqueta eh?...ara la cosa ja canvia, el mar en abraçará calidament.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.