diumenge, 6 de maig del 2012

Rosella

He vist el post de la Carme "Flors entre les pedres"

i m'ha fet gràcia en pensar que tenia aquesta foto, obtinguda el més passat.
Una rosella,  en un aparcament! 







Senzilla  i solitària plantes cara a la realitat.
No ets feble malgrat la teva aparença.
                               
                                  Transformes la teva adversitat.
                                  substituint el verd dels prats,
                                  pel blau florescent d'un paviment.

 I aconsegueixes sobreviure!!!




6 comentaris:

  1. De la fragilitat i de la força se n'hauria de parlar molt.

    A vegades les persones que menys accepten les debilitats són les més febles...

    I en canvi una rosella que no ha de demostrar res a ningú, pot sobreviure amb força en una escletxa de paviment.

    Gràcies per posar-la! M'ha agradat veure-la. Potser les meves flors grogues se sentiran més acompanyades.

    ResponElimina
  2. Són com un gra de cafè. Capaces de canviar l'adversitat per adaptar-se a les circumstàncies i mostrar-nos el més agradable del seu interior.

    http://by161w.bay161.mail.live.com/default.aspx#!/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=bc4f888f-960d-11e1-ab3e-00237de3f1b4&folderid=56623131-2ca7-4f77-8410-b23053ac9dce&attindex=0&cp=-1&attdepth=0&n=1870312147.

    ResponElimina
  3. Les roselles poden créixer en qualsevol lloc, lliures i salvatges ... si les arrenques i les poses en aigua es marceixen i moren immediatament.

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, jo que em pensava haver trobat una raresa....

      Bon dia Pere.

      Elimina
  4. Una bona lliçó de supervivència i adaptació al medi, potser les persones hauriem de fer cas del missatge...
    I en canvi si les arrenques es marceixen ràpidament, tot un contrasentit!
    Bona nit.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.