Follow by Email

dimarts, 4 de setembre de 2012

Amb els pastorets....



Ahir, teniem coses per celebrar: el sant del pare i en Ramon, el sant de la Raquel i a més una missa en acció de gràcies a Bellmunt. Un dia atrafegat vaja, però per sort a la meva germana se li va ocorre que podríem celebrar el sant del pare tots plegats i així ja enllestíem dues coses a l’hora: la missa i el dinar pel pare.
Seria un goig no haver de cuina i reposar del tot i de tot el dia que no teniem guàrdia.
Així doncs després de  la missa vam baixar cap a casa de la Teresa.

Ves per on! en Ramon ja es va ensumar alguna cosa, quan va veure les portes tancades amb una nota per fora. Però a mi no em va passar pel cap que tingues res a veure amb nosaltres, fins ... que vaig llegir la nota.       
                              
Ai,ai, ai.... el 29 de juny va fer 25 anys que ens varem casar, però encara no ho havíem celebrat amb la família. Amb la crisi no estan les coses per llençar coets i ara començava a sospitar que això si, anava per nosaltres.


                                     
No m’ho podia creure, entre tots havien aconseguit el meu vestit de núvia, uns elegants pantalons i camisa blanca per en Ramón i la corbata del casament.
- Heu de vestiu-se va, toca canviar-se de roba.
- Que hi cabeu?
Hem feina (pels nervis) en Ramon  va aconseguir cordar  la cremallera del vestit, vaig  donar l’últim toc a la seva corbata i en obrir la porta, des d'on es podia sentir la gresca que es muntava, vam quedar envoltats d'àngels i dimonis, amb corones de plata i banyes vermelles, espases i forques, Vam desfilar pel túnel que ens havien fet, mentre sonava la marxa nupcial i ens deixaven plens d'arròs.



I després d’un bon dinar i un meravellós pastis, va continuar la gresca. Els petits de la família van arribar  amb un gran paquet i de dins en va sortir una gàbia plena d’ocells molt especials.
I com no podia ser d’un altre manera, coneixent a les meves germanes, la cosa no podia ser tant simple, de tots els ocells uns quants duien un missatge que ens donava la  pista, on mes o menys podíem trobar el regal.
                                          Doncs a la recerca!



                                                      
     





                     




 A veure si endevineu que hi havia?.....     Una pista......


Encara no ?   Segur que algú ja ho sap! doncs si es un :




                           
amb moltes possibilitats per escollir: 
-sopars
-estades
- spas  
......







I us heu fixat en el ramell del darrera ?  Blau i blanc com els colors de l'espanyol. ¡Quin detall!



        
 Va ser un dia FANTÀSTIC, SORPRENENT. I  des d'aquí vull donar les gràcies a les meves
MERAVELLOSES germanes per fer d'un somni una realitat (a la seva manera, però ben divertit)

PETONICOS NOIES . ( i als cunyats també, i als nebots/nebodes i els que l'han fet més gran i les/ els renebots... PER A TOTS!!!!!)             

PD. segons l'hora actual, això ja no va succeir ahir, sinó abans d'ahir.      
                                                                               



12 comentaris:

  1. Moltes i moltes felicitat!!!!

    per tantes coses!

    Pels vostres 25 anys
    Per tenir germanes encantadores
    Per cabre-hi en el vestit!!!
    Pel regal... per tot.

    És un plaer llegir cròniques com aquesta plena d'estimació i de bon rotllo i de xerinola!

    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  2. moltes felicitats el veritable regal va ser sens dubte la sorpresa i la companyia

    ResponElimina
  3. Quanta gresca que vau fer! I quina crònica més bonica. Moltes felicitats, sobretot per encaixar dins un vestit de fa 25 anys, crec que poca gent pot dir el mateix. I quina sort tenir una família tan detallista. Petons :))

    ResponElimina
  4. Per molts anys, jovent!
    En Ramon també ha quedat molt bé, a les fotografies.

    ResponElimina
  5. Per molts anys, una festa sorpresa inoblidable. Aquí és on es veu el valor que té la família.
    Et felicito pels teus vint-cinc anys de paciència i ... sobretot perquè encara caps dins del teu vestit de núvia.

    Bon dia Montse :)

    ResponElimina
  6. Gràcies per passar per aquí. Teniu tots raó, el verdader regal es la família i que ens fem costat. Aquests, petits-GRANS detalls, et demostren que estan allà, a les verdes i a les madures, me'ls estimo molt a tots, tots els de fora (que ja no ho són) i els de casa.

    ah! i el vestit, va ser una grata sorpresa poder encabir-hi ho he de dir, per que si que els quilos són mes o menys els mateixos, però la distribució ja es prou diferent jejejejeje ;-)))

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats per aquesta celebració, a la vida hem d'aprofitar cada instant, i celebrar-ho amb qui més estimem.
    Molt bé per les teves germanes i cunyats; felicitats pels 25 anys, no tothom té la sort de viure i compartir tant temps amb la persona estimada!!
    Per molts i molts més, i estàs fantàstica, no tothom podria encabir-se en el vestit de núvia!!!

    ResponElimina
  8. Caram noia, això si que és tota una festassa, quantes celebracions...Moltes felicitats per aquests 25 anys d'amor, de companyia, de paciència...
    I mira que tens una família molt guapa, que de bon humor en gasta molt...
    Ha de fer il·lusió tornar-te a posar el vestit de núvia i veure que encara te'l pots cordar!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Quina sorpresa i quina celebració més bonica!
    Felicitats pels vint-i-cinc, i a complir-ne molts més!
    Quan vaig complir els quaranta, em van omplir un arbre de casa, ple, plenet, d'ocelletes de paper com les teves. Cadascuna de les ocelletes hi duia escrit a dins un desig.
    A la meva ocelleta ara t'hi escriuria: Que siguis molt feliç!
    Una abraçada, drapaire!

    ResponElimina
  10. Montse, em pots enviar el correu, si us plau, que no el trobo...

    Aprofito per dir-te que els i les de Sant Pere sou molt reivindicatius, ho dic per la Independència del poble...Em trec el barret!!!

    Petonets estelats.

    ResponElimina
  11. Oooooh!! Em vaig perdre aquest post i ara, en veure'l, gairebé m'ha emocionat... És preciós!! :-))

    He entrat per felicitar-te la Diada, pel post d'avui i he vist que n'hi havia un... moltes fotos... no sabia de què anava... he començat a llegir... i uaaaaaau!! MOLTES FELICITATS!!! Quina il·lusió tan gran celebrar les Noces d'Argent!!

    Nosaltres el dia 22 farem 22 anys de casats... (No sé pas si entraria al vestit de núvia hehe... L'any passat segur que no hi hagués entrat...aquest any probablement sí, perquè vaig perdre uns quants quilets, però no crec que em quedés tan bé com a tu hehe)

    Ostres, m'has deixat amb un somriure molt, molt gran!! ENHORABONA!!!

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.