EL GAT DE LA TIETA
Se'm va ocorre per animar a la Miriam regalar-li un gatet.
¡Quina mala ocurrència!.
Quant els vaig dir que aniria a visitar-los, ja vaig notar una certa preocupació en el seu to de veu.
-Que estrany, sembla que no els faci gens d'il·lusió!
Ho vaig entendre tant bon punt vaig passar la porta de la saleta; el "meu" gat restava immòbil, petrificat en un racó, davant seu també hi havia un gran danès.
Tots dos dissecats, ¡pobrets!
-Tieta, són tant bufons, però es que no sabíem que fer-ne mentre estàvem al creuer....
he, he, he... dissecats i au! cap problema per deixar-los sols i no donen guerra ni espatllen res.
ResponEliminaQuina solució ha trobat la Miriam!
Per cert no gaire bona idea regalar un animal, eh?
Has vist el meu dibuix d'ahir de Bellmunt o te l'has perdut? :)
Segons a qui només en pintura, ja veus...
EliminaAra mateix i vaig!. Es el que té no connectar-se cada dia.
Aaaaaaaaaaaaaaaggh!! L'han mort!! Què fort!!
ResponEliminaOstres, m'ha fet gràcia però no sé si està bé riure en un cas així :-DDD
Només en la ironia , no ser si tampoc té gràcia escriure una cosa així. Eh que jo de petita, sempre corria amb gats i gossos, es ara que de gran m'ha agafat "alergia" al pel.
ResponEliminaPobres animals! no ser si soportaria veure una cosa d'aquestes dins a casa meva eixxxx!
Com les gasten a ca la Míriam, tu!... hehe A mi aquest humor m'agrada, és un relat curt molt ben trobat!!
ResponEliminaNi un peix, a cala Miriam, potser també se'l cruspirien a la paella!
EliminaM'agrada molt que em diguis que t'ha agradat. Vinguen de tu m'afalaga molt.
Petonets
Una mica animals( de dues potes) a ca la Mireia, mira que dissecar les pobretes bestioles per anar de creuer...Per cert a mi els bitxos així, no m'agraden gens,
ResponEliminaem fan una espècie d'esgarrifances...
Petonets.
Potser més animals de dues potes que de quatre, ja tens raó.
EliminaA mi tampoc m'agraden els animals dissecats.
Has vist la barra lateral? el teu regal i queda preciós.
Una abraçada ben GRANNNN.
Diuen que a grans mals grans remeis... ara, potser aquí s'han excedit una mica!
ResponEliminaBon conte felí! Em recorda una mica l'estil de Calders. Moltíssimes gràcies!
ResponElimina