Follow by Email

diumenge, 4 de març de 2012

90 anys del pare. Per molts anys!!!!

La masia s’omple de vida.
El plor d’un nadó embaeix l’estança
i esquinça el silenci d’una espera.

La terra l’envolta, i amb un bes el captiva
ja per sempre serà el seu fervent admirador.

Creix fent de guardià de bèsties,
company de grills i sargantanes.

De ben jove li ensenyen a fer anar el fusell
i se’l enduen lluny de casa.

Empremtes de metralla li dibuixen el cos.
Ironies del destí, pot ser a ella li deu la vida!

Passen set anys i torna a casa,
trepitjant fulles seques i terra humida.

Esmicola rocs i despulla boscos.
I muntar un petit taller
per pujar la seva empresa.

Com gall al galliner, envoltat de dones,
passa els fulls del calendari fent peces d’avellaner
mentre cria bestiar i treballa la terra.

La familia creix i s’engruna per créixer més encara.
Una regitzalla de noms omple de satisfacció la seva vida.

I el pare sempre diu cofoi:
“Erem dos i mira ara quina colla!”