Follow by Email

dimecres, 19 de juny de 2013

Optimisme? optimisme!

No vull convertir casa meva en un lloc on desfogar les meves neures, jeje (Em sembla que això, ja ho vaig fer, fa una temporadeta) 
Ara vull donar a conèixer el meu descobriment més desconcertant i sorprenent, (també per mi): El meu "futur optimisme"!. No ser si podré manifestar-lo, vull dir que el meu to de veu es tant insípid, tant apagadet que resulta costós demostrar-lo.
Ho he descobert aquest cap de setmana en una trobada familiar.

Estava parlant amb un parent amb qui solem veure'ns un parell de cops a l'any. Ens posàvem al dia, tots dos tenim un fill de la mateixa edat.  I quan ja feia una estona que parlàvem, va i hem diu:

- Anima't que et veig molt pessimista!
Però que dius tu ara? Vaig pensar per mi mateixa. No has entès re del que té dit. No has captat re, de re!!

Jo que m'havia esforçat a mostrar la meva part menys preocupada  sobre els temes que estàvem parlant!.
Es que estic patint en pròpia carn el que diu aquell refrany castellà: "Aunque la mona se vista de seda, mona se queda"?

Però no penso afluixar per una ensopegada, faré els possibles per canviar el punt de mira de les coses i el demés suposo que vindrà rodat, costarà cert temps, perquè les pujades ja se sap, solent ser més costoses quan portes un farcell a l'esquena. I, són això: pujades ;)  






imatge de la xarxa
.

8 comentaris:

  1. Iuuuupiiii per l'esforç!!
    Estic segura que la pujada serà més dolça amb aquest esperit!!
    A mi m'ho has transmès, també hauria de posar-ho en pràctica. :)

    Aferradetes ben fortes, nina!!

    ResponElimina
  2. ser optimista porta premi, jo de tu no pararia d'intentar-ho.

    ResponElimina
  3. No t'he vist mai pessimista, sempre t'he vist amb empenta per intentar remuntar el que et fa patir o estar malament. Només t'ho has de creure, tot el treball que fas és admirable i segurament el pessimista és el parent que no ho sap veure. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  4. Són molt bons propòsits, i hi ha gent que té molt poca vista quan no s'adonen dels esforços dels altes. Espero que te'n surtis i aprenguis a ser una mica més positiva, no és fàcil, no.

    ResponElimina
  5. Només corregiria una cosa(amb permís), no diguis el meu futur optimisme, sinó l'optimisme d'ara, del present, que és el que importa, quan aquest estigui consolidat, ja vindrà el del futur...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
  6. Tu persisteix... si els altres no ho veuen no és culpa teva... el teu optimisme en present, com diu la M Roser. I endavant, és una bona inversió

    ResponElimina
  7. que macos que sou tots! mil petons a cada u de vosaltres, amb això em doneu una bona empenta. Ja sento que soc més amunt. :D mua,mua, mua,.... (Potser mil, en son un gra massa, que tothom es prengui els que necessiti, aquí us els deixo, MUAAAAAAA)

    ResponElimina
  8. que macos que sou tots! mil petons a cada u de vosaltres, amb això em doneu una bona empenta. Ja sento que soc més amunt. :D mua,mua, mua,.... (Potser mil, en son un gra massa, que tothom es prengui els que necessiti, aquí us els deixo, MUAAAAAAA)

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.