Follow by Email

dissabte, 6 de juliol de 2013

Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?


Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?

Efectivament el seu aspecte era del tot saludable. El seu rostre no necessitava cap tipus de maquillatge: una pell perfectament rosada, els cabells ondulats li emmarcaven el rostre de línies suaus i ben definides. Es mirava al mirall, cada dia de bon matí, i cada dia es feia la mateixa pregunta.

Perquè aquest desacord entre el seu aspecte físic i anímic?

Ningú l'escoltava quan deia que no era del tot feliç, que li faltava alguna cosa...

Però per ella tot havia d'estar fàcil. Tot, fàcil d'aconseguir. Amb un aspecte com el seu...      

Sempre la mateixa resposta, sempre el mateix!

Avui se'n reia mentre contemplava el tub de pastilles buit sobre la pica del lavabo.


Li va semblar sentir que tocaven el timbre de la porta. L'instint de girar-se i anar a obrir va aparèixer just quan el mon es va convertir en un tel blanc i un estrident soroll es va sentir dins el lavabo.





6 comentaris:

  1. M'has fet pensar en allò dels "guapos són els raros", que diuen els Manel: "També es preocupen i tenen psicòlegs...". No per ser bonica tens la felicitat assegurada, el buit ens ataca a tots i és difícil acceptar-lo quan aparentment ho has de tenir tot. Bon relat!

    ResponElimina
  2. Ostres, que fort...Segur que ningú va entendre perquè ho va fer, era tan guapa, ho tenia tot...Ves a saber que era el que li feia rau, rau per dins...Tens raó, les aparences, sovint enganyen.
    Petonets de bona nit, Montse.

    ResponElimina
  3. Costa molt de saber què passa per dins i sobre tot per què passa... i a vegades les aparences enganyen molt i molt.

    ResponElimina
  4. Malauradament, és un problema que pateix molta gent. Per fora saben fer el paper que toca, o senzillament la gent no se n'adona perquè no es poden imaginar que rere tanta bellesa hi pugui haver patiment. Però hem d'anar més al fons de les persones per saber realment com se senten, tant amb elles mateixes com amb el món. I la sorpresa està garantida, ningú no és el que sembla, per bé o per mal, o almenys el que guardem dins és molt més que el que acaba sortint.

    ResponElimina
  5. Dorian Gray tampoc va ser feliç, la bellesa és efímera i cal buscar la felicitat en altres coses.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  6. Montse,

    No sé si has vist que estem muntant de fer una cadena de blogs per l'11 de setembre...

    Si vols participar-hi, fes-hi un cop d'ull. Ho hem centralitzat em aquest blog.

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.es/

    Només es tacta de fer un post per l'11 de setembre i enllaçar-lo amb el post del blog següent.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.