Follow by Email

dimarts, 21 d’agost de 2012

sorpresa ! quina visita ...

Quines coses poden passar més sorprenents i impensables, almenys jo no m'hages pensat  mai que un pardal  entrés a casa meva pel conducta d'aspiració de l'extractor.
Ja feia dos dies que anàvem sentint soroll dins  la campana de la cuina. Havíem tret l'aparell en qüestió per comprovar d'on venia aquell aleteig que sentíem. En Rmn  entès en la matèria (d'ocells) ja ho va intuir de bon primer, però res, l'ocell no apareixia.
Així que vam decidir recol·locar l'extractor i posar-lo en  marxa, per si el mateix aire l'empenyia cap amunt.
Dos minuts i el vam parar.
- res! ja no se sentia res.
L'indici del nostre èxit semblava palès.  Satisfets vam entendre que l'aire li havia ensenyat el camí de sortida.

Però en realitat no va succeir el que nosaltres preteníem, el nostre poc tràfec per la cuina durant aquests dies de guàrdia no ens va fer adonar fins dos dies després que el soroll tornava a trencar el silenci de la cuina.
Llavors vaig decidir que fos com fos l'ocupa tenia que abandonar el seu nou estatge. Vaig desmuntar del tot l'extractor o campana, com vulgueu dir-li, i vaig deixar un lot enfocant el tub de sortida per si això servia d'ajuda. Vaig tancar la cuina i vaig marxar.

I ves per on! aquesta vegada va funcionar!!! Quan vaig tornar, l'aleteig era darrera la porta, vaig obrir-la em compte i l'evidència de l'èxit de l'operació era al terra: Una ploma i una ca....
Davant els meus ulls va creuar una figura una mica ennegrida que espantada corria d'una paret a l'altre fins que es va aturar sobre el rellotge.
Vaig obrir la finestra després de plasmar en fotografia aquesta operació rescat de vacances.

Ell va volar feliç cap a la llibertat, jo vaig agafar un drap i la fregona i em va tocar treure les merderades.
(això si, ben satisfeta)






                                           

16 comentaris:

  1. Ho reconec... el primer que he pensat ha estat en les caques!! Ecs! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: reconec que les caques van ser la part més incòmoda de l'operació.
      jeje :p

      Elimina
  2. Una història de rescat amb final feliç! Bravo! Fa no gaires setmanes un ocell (ho sento, no en sé tant com per dir l'espècie) es va estampar contra els vidres de la terrassa de casa. Es va quedar ben atordit. Li vaig posar una mica d'aigua, per si volia beure. I al cap d'una mitja horeta es va revifar i va marxar volant! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. PORQUET: Quan ajudes algun animaló reps una gran recompensa. La satisfacció que has fet alguna cosa per la vida!

      Elimina
  3. Que bonic Montse, tenir una visita tan tendra...Els ocells saben molt bé a quins llocs seran ben rebuts...
    Un estiu, com que tot el dia tinc el balcó obert, vaig veure una vespa que entrava i sortia molt sovint, la vaig seguir i...Tenia el niu darrera uns llibres de l'estanteria! Sort que encara no havia fet la posta, perquè em va saber molt de greu foragitar-la...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ROSER: Jo amb les vespes no puc! Una experiència traumàtica de canalla, en un estiu me'n van pessigar 6. Des de llavors les faig fora ben depresa. :<>

      Elimina
  4. No m'estranya que es cagara, la por que haurà passat l'animalet dins l'extractor.

    ResponElimina
  5. Aquestes visites sempre m'han fet molta gràcia, tot i que pobret com diu el Jp devia tremolar de por dins l'extractor. Sort que el va rescatar i ara ja deu volar lliure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ben lliure,només li faltaria una mica de pluja per acabar ben net.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Una petita acció per una gran recompensa!
      Petons a tu també.

      Elimina
  7. A mi també em va passar un cop i ja veus al marit fent les mil i una i les nenes cridant: vigila no li facis mal!... bé, aventures d'estiu ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja us imagino, empaitant l'ocell per portar-lo a la llibertat :)))

      Elimina
  8. Respostes
    1. Els hi donaré i estarà molt content, no ho dubtis.

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.