Follow by Email

divendres, 17 d’agost de 2012

tu i jo + silenci












La solitud abraça el silenci
i m'amanyaga els peus
no cal corre
ni cercar refugi.

El silenci omple 
tot el que em manca
m'entre xiuxiueja dolçament.

El silenci em parla 
de tu, de mi
sense embuts ni caretes
No calen paraules.

tu, jo i el silenci.

13 comentaris:

  1. El silenci, cada cop un bé més preuat d'escàs com és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això val la pena, saber disfrutar-ne. A mi em va costa aprendre ha disfrutar de la companyia en silenci, al principi em sentia incòmoda.

      Elimina
  2. No calen paraules...

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, si estic bé al costat de les persones, ara no em calen les paraules :)

      Elimina
  3. Si el silenci embolcalla aquest tu i jo, potser no manquen paraules o potser no en hi ha per abraçar-les.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Si calen les abracem i tant com si! però hi ha moments que escoltar el silenci al costat de qui estimes et pot dir també moltes coses, despertar molts sentiments....

      Elimina
  4. Sovint el silenci ens parla, però no el sentim perquè no estem acostumats a escoltar-lo, però si aguditzem els cinc sentits, entendrem el seu missatge fet de remor de pols d'estrelles i d'esquitxos d'escuma de mar...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Remor de pols d'estrelles i esquitxos d'escuma de mar, que bonic Roser. Que podem continuar sent capaços de sentir-los. :) Una abraçada

      Elimina
  5. Trobo preciosa aquesta imatge del silenci xiuxiuejant dolçament. El silenci que ens parla, quanta raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, has canviat la foto, m'agrada de color. Es el pont de Besalú aquest del darrera?

      Gracies per passar per casa.

      Elimina
    2. Sí, ho has encertat! Aquests dies de festa he fet turisme per Catalunya, i ja estava cansada del blanc i negre. Petons

      Elimina
  6. A mi sempre m'ha agradat el silenci; i la companyia amb silenci és ben bonica.
    Hi ha moltes persones a qui els incomode el silenci. Jo penso que quan pots estar amb algú en silenci tranquil·lament i plaent, vol dir que el nivell de vincle i confiança ja és prou important. Poder compartir el silenci no és sino una altra manera de comunicació, oi?
    Una abraçada i gràcies per passar per casa!
    Per cert...qui és el teu dia? ;)

    ResponElimina
  7. Tens tota la raó, gaudir en silenci de la companyia d'algú es tenir un vincle de confiança prou important. :)
    I m'agrada molt passar per casa teva, encara que moltes vegades no comenti.

    Quin es el meu dia? Jo soc molt primerenca, del 27 de Gener. Tota una Aquari.
    Ja veus aviat podré posar el 5 al davant, i quan ho faci serà d'una manera ben especial, segur! :DD
    Una afarredeta i gràcies per comentar.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.