Follow by Email

dilluns, 26 d’agost de 2013

tornant de vacances. Extensió. 1ra sortida



Les maletes van deixar el "truc-truc" del carrer per desplaçar-se suaument damunt la catifa granatosa que les duia directament a l'ascensor.

S'instal·larien a Reus.   

La ciutat que havia vist jugar (potser a bales) al gran mestre. La ciutat que  l'havia  abraçat mentre passejava pels carrers somiant formes i colors.
On dos amics havien parlat de futurs projectes conjunts que mai veurien la llum...
Amics apassionats per la bellesa; l'un innovador i futurista, l'altre seduït per històries cobertes de pols que va anar desenterrant i reconstruint.
Durant aquests dies es deixarien portar  per l'encís d'aquests dos  personatges, recorrent les terres que els havien vist créixer.
Amb mitja hora, estaven a punt per començar l'aventura!
El cotxe els deixar ben bé davant la porta que conduïa al recinte. Dues torres, fermes i grans com dos gegants custodiaven al monestir de santa Maria  de Poblet. L'accés pels visitants els portava sinuosament per diferents estances abans de visitar l'església i el claustre.
Una sensació de tranquil·litat i serenor els envoltava, malgrat anar amb un grup prou nombrós. El guia no donava cap explicació, es limitava a obrir i tancar les portes. Era una pena no haver arribat a l'hora de poder fer la visita explicada, però això els donava l'oportunitat de gaudí del lloc des d'un altre perspectiva: la de les sensacions i el silenci. Un silenci només trencat pel repicar de l'aigua que brullava per tornar a caure a la gran font del claustre, pel vol dels coloms que anaven a beure, o el murmuri suau dels companys que comentaven la bellesa del lloc.
Era impressionant reviure les històries que allà hi havien pogut succeir. El do de la imaginació accelerava els seus passos quan van arribar davant el Panteó reial. Pere el Cerimoniós, Jaume I el conqueridor.. bona part de la reialesa Catalana-Aragonesa reposava en aquelles tombes enfilades.
Van continuar pujant escales, baixant rampes, creuant passadissos i la gran sorpresa, el regal més inesperat i meravellós el van trobar al celler, on un grup de músics assajava el seu repertori de música gregoriana abans del concert de la nit.  Entre aquells pilars gruixuts els so de la música s'escampava i  silenciosament s'esmunyia dins l'anima. Deixaren el monestir satisfets, incondicionals a aquell lloc, supervivent, després de tants anys i amarat d'història.
El dia havia estat profitós, però les hores de viatge del matí i la visita de la tarda ja havien cobert la dosi d'aguant. Necessitaven lliurar el seu cos a l'univers dels somnis.  






































2 comentaris:

  1. Aquí si que hi he estat...Ja us imagino, feliç parella, admirant aquests indrets de tanta història.
    Penso que una visita silenciosa, és molt gratificant, perquè ho veus tot des del teu punt de vista, només sou tu i la història, que després pots llegir en qualsevol moment...Ningú et distreu de la contemplació d'un lloc tan fascinant.
    I a més un regal, un concert inesperat de cant gregorià, a mi m'agrada molt, i si l'escoltes en un lloc com aquest, et transporta a uns altres temps...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. una molt bona manera de arribar a la desconnexió total.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.