Follow by Email

dimarts, 19 d’agost de 2014

CRÉIXER

Desdibuixo els sinuosos torrents
que configuren la meva vida. 
Il·lusions i somnis projectats 
cap a un futur incert i poc probable. 
Res no atura el fluix de l'esdevenidor 
i la roda molinera em transporta 
a l'espiral de l'existència 
on m' és donat, inevitablement, 
un dels més exquisits regals: créixer.

Però malgrat la lluïssor d'aquests ulls, 
llescant al fons de l'ànima 
descobrireu la duresa de fer-se gran.

4 comentaris:

  1. Llegir poesia no és el meu fort, però m'alegro de tornar-te a llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sssst no ho diguis! però la poesia tampoc és el meu fort. Vaja, encara no ser quin és el meu fort! Una abraçada:D

      Elimina
  2. Hola Montse, quant de temps...
    Tens raó, créixer és tot un regal, però el temps va passant i descobreixes que fer-se gran és força dur...
    Bona nit.

    ResponElimina
  3. Doncs, per no ser el teu fort, aquest poema és molt bo!

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.