dimarts, 9 de setembre del 2014

Ella, convençuda de la seva bona aparença es dirigia energicament a creuar la porta del despatx del que,  segur (portava dies visualitzant-ho), es convertiria en el seu nou jefe.

Ell, aquell home calv i grassonet, poc es pensava que la proxima entrevistada era aquella noia matossera que de bon matí li havia tirat el café per damunt la camisa.

Quan va haver creuat la porta, ella es va fer petita, a ell  se li va escapar un somriure. Valia la pena intentaro?

6 comentaris:

  1. Això potser li dóna una oportunitat, no és una entrevistada més, si l'home té sentit de l'humor segur que comencen amb bon peu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això m'agrada. I va d' acord amb el traje d' optimisma que s' havia posat ella de bon matí.

      Elimina
  2. I és que la vida és plena de casualitats...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Segur que l ' escoltarà amb més atenció que a les altres.

    ResponElimina
  4. Passades les "presentacions" comença un bon repte.

    ResponElimina
  5. Maleïdes casualitats!!!
    Dificil començament.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.