divendres, 26 de setembre del 2014

l' avi

El silenci mana
Silenci tranquil i pausat.
Brolla lentament la calma
després del plor.
La pena resta dins l' ànima
i ens corprèn.
Se que ara esteu amb el Pare,
refugi dels creients.
I que des del cel seguireu sent " l'amo".
L'amo dels nostres cors
i ara també en les nostres pregàries.

Des del cel ens vetllareu.

5 comentaris:

  1. Una forta abraçada, i molts ànims.

    ResponElimina
  2. Gràcies en tant poc temps, massa pèrdues...

    ResponElimina
  3. Quan se'n va una persona estimada, ens quedem una mica orfes...Un avi, una persona tan entranyable, amb molts anys de vida viscuda i que ara vetllarà per vosaltres, segur que en somnis, encara escoltaràs alguna de les seves batalletes.
    Petonets, Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realitat era el meu sogre, pero des de que la Raquel va venir al mon, vàrem començar a ser els avis per tots.

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.