Follow by Email

dijous, 2 de juny de 2011

lluna

El meu cor plora salitre.
Brilles en la foscor,  plàcida i tranquil·la,
la teva timidesa, es reflecteix blanca.

Em banyo en un mar de mots
color verd esperança.

Em despertaré com sol rogent a  mitjanit,
quan la cara de la lluna
sigui plena d'un blanc fosforescent.



7 comentaris:

  1. Què bonic. M'encanta la lluna i la teva poesia.
    bona nit.
    ptns

    ResponElimina
  2. Montse, gràcies per la teva visita al meu blog i pel teu comentari. M'agarda haver descobert un altre blog de poesia. Posaré l'enllaç a la meva barra lateral. Així et llegiré quan actualitzis el blog amb un escrit nou. Ens anirem llegint. Fins aviat.

    M'han agradat erls teus poemes. Els he llegit tots quatre, encara que només et comenti aquest.

    ResponElimina
  3. Que la lluna doni sempre vida a les teves marees de dona.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots pels vostres comentaris.
    Ens anirem llegint.

    ResponElimina
  5. Una gran manera de difondre la poesia. Ho celebrem.

    ResponElimina
  6. la llum de la lluna ens permet seguir el camí en plena nit i ens embolcalla de pau i silenci

    ResponElimina
  7. Que bé que te'n haguis sortit. Gracies pel comentari. M'agrada molt trobar-te per aquí.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.