Follow by Email

dilluns, 2 de juliol de 2012

Adeu fins...ll







                                                                                                                                                                                                                           Un CD.           
El col·locar seguidament al portàtil. Va posar play i les fotos invadiren la pantalla. 
Els colors  van mudar  del seu rostre.
Qui l'estava seguint?
Revisà el sobre. Cap adreça, cap remitent.

Remirar les fotografies mentre agafava la ma de la seva dona.
- Has sigut tu?
I una llàgrima li lliscar per la galta mentre li vessava la ma.

Potser ara la trobaria a faltar?.






8 comentaris:

  1. no sabem el valor d'una cosa fins que la perdem.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es trist, però la majoria de les vegades sol ser així.

      Elimina
  2. Coi d'home! Podia haver-ho pensat abans!

    ResponElimina
  3. Li podia haver enviat abans el CD, potser hauria mort més tranquil·la. És un relat trist, que fa pensar. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Ja sabem que es va tornar blanc com la cera només de mirar el vídeo que hi havia dins del sobre...Suposem que li va fer el salt i ella ho va descobrir i eren fotos que ho demostraven? Em sembla massa evident( m'agrada jugar a detectius)
    Vaig a llegir el següent capítol.
    Petonets.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.