Follow by Email

dilluns, 19 de setembre de 2011




POTSER ÉS QUE JA NO SER QUE BUSCO
POTSER VISC ENMIG DEL DESITG
I NO SER ADONAR-ME'N

POTSER ES EL PAS DELS ANYS QUE M'EMPENY
A SER CADA DIA MÉS IMPERFECTE,
MÉS FEIXUGA, MENYS IDEALISTA

LA REALITAT ENS CAPTIVA ELS SOMNIS QUAN ENS FEM GRANS,
I ENS PODEM FER GRANS TOT I SENT RELATIVAMENT JOVES
QUE GRIS I EMBOIRAT RESTA EL DIA A DIA
QUAN ET SENTS PERDUT....

QUE BONIC VIURE AL COSTAT D'UN JOVE DE  92  ANYS!



3 comentaris:

  1. El pas dels anys ens fan més pràctics , tenim l'experiència del que hem viscut...Hi ha joves que estan desenganyats de tot i gent gran que no ha perdut la il·lusió de viure, això depèn del tarannà de cadascú i de les circumstàncies...
    Uns dibuixos molt "coquetons".
    Si no t'importa em quedaré a cuidar aquest hortet i quan em cansi, seure a mirar el mar.
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Roser,l'hortet vol ser el del meu pare, se'l ha fet a l'alçada per no haver-se d'ajupir, farà 92 anys el més d'octubre i encara que la realitat de que es gran li pica l'ullet de tant en tant, sempre busca estar ocupat en algun "somni",ha estat sempre un "ingenyer-amateur"...

    ResponElimina
  3. Montse que per molts anys el pare pugui gaudir del seu hortet...M'ha recordat el meu, que cuidar-ne un, també era el seu somni.
    Petons´
    M. Roser

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.