dilluns, 28 de maig del 2012





Brolla la veu amb els teus murmuris
jo assedegada , escolto en silenci.
Prenc de tu alguns mots
probablement, la llavor que
transformaré en poema. 

9 comentaris:

  1. Llavors de poema... quan en reconeixem una d'aquestes llavors... ens empaiten les ganes de fer-la germinar.

    ResponElimina
  2. I tant, però a vegades estan prou amagades....

    ResponElimina
  3. ...escoltar per transformar...tan simple com això. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,per mi a vegades no es tant simple... :$

      Elimina
    2. No pensis, el que escrius simplement escriu, deixa't anar, fes una cosa, un exercici, agafa dos paraules un color i un verb...i fes un poema en 3 minuts 5 o 6 versos...ja veurás! :)

      Elimina
  4. Jo repetiria el que diu el Rafael...
    Tu escoltes en silenci un murmuri de paraules, en prens algunes i després les transformes en poemes...
    Caldrà buscar més llavors!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les buscaré Roser i després intentaré que fructifiquin. Un petó.

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.