Follow by Email

divendres, 25 de maig de 2012

records

Els records, no sols a  mi em pertanyen.
Teus i meus es fonen i confonen.
les desavinences es dilueixen
com la pluja d'aquesta tarda riera avall.

El sol de les hores viscudes ens uneixen
un al costat de l'altre.
No podria somriure sense tu,
lliure o captiva, pels moments viscuts
reneixo a cada albada.

No necessito dels records
per saber que  la teva presencia
afeixugarà l'angoixa que tal volta
em clogui el pit.
Un dia i un altre no puc dir-te
res més que t'estimo.





7 comentaris:

  1. És clar Montse, si són records viscuts amb la persona estimada, pertanyen als dos i es confonen fins a semblar un de sol...
    I molt millor les vivències del dia a dia que els records del passat.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pas a pas,entre tots, construirem records. Un petó

      Elimina
  2. Ambivalent... no podria somriure sense tu i en canvi l'angoixa s'afeixugarà en la teva presència... i bonissim!!!

    ResponElimina
  3. Molt bo, Montserrat. És un dels millors que t'hem llegit. I sinceríssim, molt sentit. Es nota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Jordi! m'alegro que t'agradi.
      Una abraçada:)

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.