dimecres, 23 de maig del 2012

Envescant paraules




Ens envesquem paraules 
en un mon desconegut
tal volta per no resta sols
en la immensitat de l'univers.


Busquem un far en la fosca
i retrobem la lluna;
alegre, enamorada, trista, callada....








6 comentaris:

  1. Saps Montse, un dia ...
    aquesta lluna tan tafanera
    es va acostar a prop de casa
    em va parlar a cau d'orella
    i la nit semblava dia.

    Bona nit Drapaire de mots :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina denteta! i quin goig que la lluna et parli a cau d'orella Pere.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Caram Montse, veig que has posat la directa,je,je...

    És una bona solució buscar paraules que ens facin companyia...I la lluna ens pot fer de far, perquè no ens perdem entre tants tràfecs i segons com ens sentim, així serà ella també...
    Molts petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser la llum de la lluna plena que bonica es veritat? I tens raó, la seva influencia pot variar segons el nostre estat ànim. Ara seria desassossegada i tranquil.la, fins i tot un xic romàntica :)

      Petonicos.

      Elimina
  3. Jo a vegades massa paraules i tot, però és bé així, perquè em facin companyia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves paraules em sembla que mai són sobreres Carme.
      Una abraçada acompanyada de paraules perquè et facin companyia doncs.

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.