Follow by Email

dimarts, 22 de maig de 2012

TU




Em dic el que no vull dir
mentre Tu mantens el silenci.
I la pena i el neguit amb buiden
les entranyes de l'ànima.







Voldria formà part de mil despertars;
en cel rosats...
en calitges marineres...
en aurores boreals...






Encara que el sol vessi cants i amors
per a mi no són, si no,
llàgrimes sense sal.












8 comentaris:

  1. Sembla que m'hi trobi en el teu poema, potser no ara mateix, però en algun altre moment. M'agrada com ho saps transmetre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Carme, "temps era temps..." aquest tampoc és actual.
      Bona nit

      Elimina
  2. Montse, penso que un sempre s'ha de dir, el què vol dir...
    Jo també vull formar part duns despertars com aquests i plorar llàgrimes dolces...Molt bonic.
    Un petó de bona nit.

    ResponElimina
  3. Tens raó, encara que això a vegades fa mal.
    Bona nit. Mua

    ResponElimina
  4. Bellos y profundos son tus versos dulce poetisa, infinitas gracias por concedernos el privilegio de ser testigos de ellos. Muchos besinos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantada de conocerte ozna-ozna y encantador tu comentario. Gracias.

      Elimina
  5. Poemes deliciosos. Com les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es tracta d'un sol poema Jordi, potser no ho he sabut muntar be :(
      Una abraçada

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.