Follow by Email

dimarts, 12 de juny de 2012

Un paper davant meu

Un paper davant meu
em desperta el desig d'escriure

Voldria escriure mots
plens d'amor i de tendresa

Deixar de vomitar
turments i penes

Que plaguejant-se
m'aboquen al precipici.

7 comentaris:

  1. No em va quedar el meu comentari de felicitació per a tu i per la Raquel... ho torno a intentar.

    Jo crec que el que ens surt quan escrivim és el que necessitem que surti... i va com va, temporades... deixa que surti tot el que hagi de sortir!

    Bona nit, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, el cas es que no es pot escriure el que no surt, per més que ho provis oi? Ja vindran temps millors....

      Petonicos Carme

      Elimina
  2. Un paper al davant meu,
    que se l'emporti el vent
    al món blau dels núvols
    o sobre els boscos d'alçada.

    I si algú li ha escrit mots,
    que els canti la pluja,
    que els plugui l'albada,
    que es quedin volant
    allà on el món
    esdevé somni o fosca estelada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta, m'agrada molt Isabel.
      Gràcies per compartir -la.

      Des de la plana una abraçada.

      Elimina
  3. Em sembla un molt bon propòsit això d'escriure coses agradables, les tristors ja venen soles, no cal que les cridem...
    Un petó i un somriure.

    ResponElimina
  4. Pot ser l'estiu m'hi acompanyarà. Un petò

    ResponElimina
  5. bellas y profundas letras nos regalas querida y admirada poetisa, mil gracias por ellas. Muchos besinos de esta amiga admiradora.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.