Follow by Email

dijous, 27 de setembre de 2012

RECICLATGE


254è joc literari  de Jesús M. Tibau









Adéu parets que covareu llums, música i danses.
Us reciclaran, algun dia...
i lluireu amb lets, ipods i Wii 



dissabte, 22 de setembre de 2012

Ja la tenim aquí: ¡FESTA MAJOR! 2012

Com cada any avui era  un dia important, per molta gent un divendres qualsevol, per ells un vespre especial. 
No podria ser d'altre manera, no podria començar si no fos així,  a les 10 pm, després del pregó com cada any, des de molts anys enrrere,  encetaven de nou la màgia, obrien la caixa dels trons...

Era el segon any de paborde, un aprenent encara, però com tota la família ho portava a la sang. Ja el seu pare, el tiet,  els oncles i l'avi havien format part de la colla. I ara en Sergi seguia els seus passos. 

Emocionats i nerviosos, pel perill de tenir el fill envoltat de foc, van caminar fins a sota el parc on es produïa l'espectacle. La gent invadia els carrers i com sempre els més atrevits es trobaven ja a primera fila, ben preparats: mocadors per tapar-se la cara, ulleres, algun barret i roba de cotó.


Les petites fogueres a punt, per encendre les carretilles, la foto oficial... i UN, DOS, TRES....FOC!!!!!






                                         

                                               COMENÇA L'ESPECTACLE

















500 carretilles llançades en uns 10 minuts aproximadament.

La satisfacció d'haver format part de l'espectacle més gran de la Festa,
l'inconvenient: una petita cremada al peu (si, fins hi tot el peu es pot cremar)  i un  altre a la cama, amb forat als texans.
Bé cap ma oberta, cap cremada greu.... Es pot dir que aquest any ha anat be. (menys per en Sergi i en Cote  clar, i algun espectador que també "ha llepat").

Es van trobar a la plaça amb les germanes i el cunyat i com cada any, van disfrutar de  la ballada de sardanes (Festa major = foc i sardanes), després cansats per la falta de pràctica van compartir tertúlia i futbolí (victòria inclosa). I a la 1 de la matinada el confort d'un bon llit els acollia. 

Ara tocava esperar els coets del mig dia i el repic de campanes de demà. La desperta (passant de carres per tot el poble des de les 4:30 de la matinada fins a les 7 més o menys amb música i TRONS) i el passacarrers amb els gegants i l'encesa de la traca del diumenge dia oficial de la Festa gran.






dimecres, 19 de setembre de 2012

253é joc literari Tens un racó dalt del món




Oh! una bombolla vola cel amunt.
una meravella de la ment humana,  va pensar en Carles. 
Observaba el comportament de les persones, mentre esperava l'autobus. Era un treball d'escola. 
Coses absurdes de les persones: bufar un objecte embegut d'un element aquos ensabonat. Però el resultat era bell, més encara quan llambregava la llum en elles.




dimarts, 18 de setembre de 2012

ANTAVIANA . Post 1300 - Proposta de joc creatiu


EL GAT DE LA TIETA





Se'm va ocorre per animar a la Miriam regalar-li un gatet.
¡Quina mala ocurrència!.
Quant els vaig dir que aniria a visitar-los, ja vaig notar una certa preocupació en el seu to de veu.
-Que estrany, sembla que no els faci gens d'il·lusió!
Ho vaig entendre tant bon punt vaig passar la porta de la saleta; el "meu" gat restava immòbil, petrificat en un racó, davant seu també hi havia un gran danès.
Tots dos dissecats, ¡pobrets!

-Tieta, són tant bufons, però es que no sabíem que fer-ne  mentre estàvem al creuer....







dimarts, 11 de setembre de 2012

Bona diada





Sabeu des d'on està gravat aquest LIP DUB?








correcta VIC , capital d'OSONA.

anem a tope no?

dimarts, 4 de setembre de 2012

Amb els pastorets....



Ahir, teniem coses per celebrar: el sant del pare i en Ramon, el sant de la Raquel i a més una missa en acció de gràcies a Bellmunt. Un dia atrafegat vaja, però per sort a la meva germana se li va ocorre que podríem celebrar el sant del pare tots plegats i així ja enllestíem dues coses a l’hora: la missa i el dinar pel pare.
Seria un goig no haver de cuina i reposar del tot i de tot el dia que no teniem guàrdia.
Així doncs després de  la missa vam baixar cap a casa de la Teresa.

Ves per on! en Ramon ja es va ensumar alguna cosa, quan va veure les portes tancades amb una nota per fora. Però a mi no em va passar pel cap que tingues res a veure amb nosaltres, fins ... que vaig llegir la nota.       
                              
Ai,ai, ai.... el 29 de juny va fer 25 anys que ens varem casar, però encara no ho havíem celebrat amb la família. Amb la crisi no estan les coses per llençar coets i ara començava a sospitar que això si, anava per nosaltres.


                                     
No m’ho podia creure, entre tots havien aconseguit el meu vestit de núvia, uns elegants pantalons i camisa blanca per en Ramón i la corbata del casament.
- Heu de vestiu-se va, toca canviar-se de roba.
- Que hi cabeu?
Hem feina (pels nervis) en Ramon  va aconseguir cordar  la cremallera del vestit, vaig  donar l’últim toc a la seva corbata i en obrir la porta, des d'on es podia sentir la gresca que es muntava, vam quedar envoltats d'àngels i dimonis, amb corones de plata i banyes vermelles, espases i forques, Vam desfilar pel túnel que ens havien fet, mentre sonava la marxa nupcial i ens deixaven plens d'arròs.



I després d’un bon dinar i un meravellós pastis, va continuar la gresca. Els petits de la família van arribar  amb un gran paquet i de dins en va sortir una gàbia plena d’ocells molt especials.
I com no podia ser d’un altre manera, coneixent a les meves germanes, la cosa no podia ser tant simple, de tots els ocells uns quants duien un missatge que ens donava la  pista, on mes o menys podíem trobar el regal.
                                          Doncs a la recerca!



                                                      
     





                     




 A veure si endevineu que hi havia?.....     Una pista......


Encara no ?   Segur que algú ja ho sap! doncs si es un :




                           
amb moltes possibilitats per escollir: 
-sopars
-estades
- spas  
......







I us heu fixat en el ramell del darrera ?  Blau i blanc com els colors de l'espanyol. ¡Quin detall!



        
 Va ser un dia FANTÀSTIC, SORPRENENT. I  des d'aquí vull donar les gràcies a les meves
MERAVELLOSES germanes per fer d'un somni una realitat (a la seva manera, però ben divertit)

PETONICOS NOIES . ( i als cunyats també, i als nebots/nebodes i els que l'han fet més gran i les/ els renebots... PER A TOTS!!!!!)             

PD. segons l'hora actual, això ja no va succeir ahir, sinó abans d'ahir.