Follow by Email

dissabte, 10 de setembre de 2011

Em sento viva.

                                                       El cel ple d'estels.
                                          El cor satisfet batega,
                                   La lluna em pica l'ullet,
                            té mitja cara amagada
                      i un somriure entremaliat.
                  poques llàgriems són vistes
            si ella, no espia per  un  forat.
            Els nuvols li fan poca companyia.
                 blanca llueix dins el seu reinat,
                    ¡ quantes  coses  n'aurà  vistes!         
                        petons   i   abraçades   d'amants
                              somriures  i   llagrimes     d'alegria
                                 St. Llorenç,  somnis d' infants i de grans 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

gràcies per recollir paraules amb mi.