Follow by Email

dimecres, 30 de maig de 2012

pel bloc dels contes divers: El sopar dels avis.

La Gina, avui està molt enfeinada, vol preparà una sorpresa pels seus avis que arriben de viatge. 
S'ha passat una bona estona mirant llibres de cuina per trobar una recepta, però al final ha decidit que en prepararia una de collita pròpia. 
S'ha posat un davantal ben gran per no embrutar-se i s'ha rentat ben bé les mans.
De la nevera ha tret les olives i el formatge que ha tallat a daus.
- Apa! ara he d'anar a l'hort a buscar l'enciam, i els tomàquets cirera.  
Els ha rentat ben nets i els ha posat damunt la taula. Llavors ha començat a barrejar els ingredients:
Primer com a base les fulles de l'enciam que ha tallat una  mica, després els tomàquets cirera, les olives i el formatge a daus. Però con que ha vist que quedava una mica apagada ha fet servir el seu enginy per posar-hi  més color:
Ha tallat un cogombre, ha ratllat una pastanaga, i també hi ha posat remolatxa rallada.  Però el seu secret per donar-li més color i un gust diferent ha set afegir-hi unes maduixes i un plàtan tallat a rodanxes. 
I per amanir? - sal, i un rajolí de mel.
Que us sembla, els agradarà aquesta amanida als avis?



                                                         Imatge d' Emma Hildreth







dilluns, 28 de maig de 2012





Brolla la veu amb els teus murmuris
jo assedegada , escolto en silenci.
Prenc de tu alguns mots
probablement, la llavor que
transformaré en poema. 

divendres, 25 de maig de 2012

records

Els records, no sols a  mi em pertanyen.
Teus i meus es fonen i confonen.
les desavinences es dilueixen
com la pluja d'aquesta tarda riera avall.

El sol de les hores viscudes ens uneixen
un al costat de l'altre.
No podria somriure sense tu,
lliure o captiva, pels moments viscuts
reneixo a cada albada.

No necessito dels records
per saber que  la teva presencia
afeixugarà l'angoixa que tal volta
em clogui el pit.
Un dia i un altre no puc dir-te
res més que t'estimo.





dijous, 24 de maig de 2012

He perdut les paraules


He perdut les paraules 
del meu silenci 
La llum del meu pou 
en la remor del desert.

Lluny de converses banals 
cara a cara,
 jo i el meu silenci.
Potser serè capaç
 d'abraçar vells mots
tal volta revinguts
 d'una memòria ancestral








dimecres, 23 de maig de 2012

Envescant paraules




Ens envesquem paraules 
en un mon desconegut
tal volta per no resta sols
en la immensitat de l'univers.


Busquem un far en la fosca
i retrobem la lluna;
alegre, enamorada, trista, callada....








dimarts, 22 de maig de 2012

TU




Em dic el que no vull dir
mentre Tu mantens el silenci.
I la pena i el neguit amb buiden
les entranyes de l'ànima.







Voldria formà part de mil despertars;
en cel rosats...
en calitges marineres...
en aurores boreals...






Encara que el sol vessi cants i amors
per a mi no són, si no,
llàgrimes sense sal.












dilluns, 21 de maig de 2012

     Gracies Roser ets un sol !

Escric mentre escolto la teva música ( Open 17 de Shuman) que em porta pau i me serena.
Avui es un gran dia: El meu fill ja es vigilant de seguretat privada. (bé, no es el que em fa més il·lusió sincerament, pels riscos, pel pas a pas que va fent per ser mosso d'esquadra , que es el que li agrada des dels 4 anys. No ser si podrem estar gaire tranquils  quan s'incorpori a la feina... ) Però es el que ELL vol, ser POLICIA, una METGESSA  i l'altre policia. Tots dos tenint cura dels demés. 
La Raquel es llicenciarà si Déu vol el mes que be. 
Ja veieu anem cloent etapes. Això vol dir que ens fem grans....  I amb aquest caminar un al costat de l'altre i tots quatre junts, aquest 2012 es converteix en una mica més especial ... Bé això es un altre història, un altre post ...

Ara amb toca a mi seguir la cadena i passar el premi a cinc blocs:
       
   
  Per a tu ben trobat "esquitxos" Per que ets el mirall on reflecteixes moltes emocions que comparteix-ho i dubto que jo podes expressar-les tant bé. (fins i tot em fas una mica d'enveja : ), de la bona eh! )

  
 Per que ens retornes i connectes amb l'infant que tots portem dintre. I personalment disfruto molt fent-ho.

  Per que fas planeres les coses de cada dia i  sempre  tens una porta oberta o una finestra, o una escala o un porxo.....
      
      4- http://tdah-noticas.blogspot.com.es/

Per donar a conèixer els problemes que tenen les famílies que ho patim  i els mèrits aconseguits.
 
    5- http://nebuloses.blogspot.com.es/

Per la teva poesia, una part de tu ben integrada a la teva persona.


Molts ja veig que el teniu i d'altres qui també se'l mereixen espero que els arribi aviat.


Un petó a tots

diumenge, 20 de maig de 2012

Pel bloc dels contes "divers"



Avui en Bracets, fa anys, tants com braços té, per això li han preparat una festa i han convidat a tots els amics que comparteixen amb ell el fons marí i que són molts: peixos, pops, estrelles de mar, caballets de mar... 

En Bracets està  tant emocionat amb els regals que no sap pas quin obrir primer:

-la felicitació de l'àvia ?
-el paquet vermell de l'oncle "set peus"?
-pot ser ...el regal lila de la mare....

Està tant enfeinat amb els regals, que no ha vist com en Llunaverda se li acostava amb un espanta-velles i del esglai de poc no cau quan se li han entortillegat  dos dels seus braços. Sort que s'ha pogut agafar la corona i no l'ha perdut.
Per cert: Ja sabeu quants anys fa, en Bracets avui?


                                Imatge de Laila Hills
                                                                                      

                                                                               Imatge de Laila Hills

dissabte, 12 de maig de 2012

Descalça














Em descalço.
M'acompanya, el teu xiuxiueig.

Ni una gavina, ni música; cap so.
Només tu que em parles.

 El teu murmuri 
em despulla els sentiments.

De bon  matí m'acaricies l'ànima,
Combreguem junts...

Mentre jo, resto immòbil, 
sense sabates.




                                                                                                                                                                     
                                                                                                                                                                                                                             








dimecres, 9 de maig de 2012

silencis






No es la llum del sol
que m'enterboleix la mirada
sinó els sanglots de l'anima
que brollen en els meus ulls.

M'esquinço en  mil bocins 
per tot el que tinc 
i tot el que perdo.

I el llast ... que arrossego 
 em persegueix.
Tinc tantes coses 
recloses dins el pit!

Que  les paraules no dites 
suren en els solcs
que dibuixen 
les meves llàgrimes. 

dimarts, 8 de maig de 2012

La destrtuctora





    Esmicolant
    rastres
    feixuccs
    del passat.
    Per
    deixar
    lloc
    a futurs
    llasts ...











diumenge, 6 de maig de 2012

Rosella

He vist el post de la Carme "Flors entre les pedres"

i m'ha fet gràcia en pensar que tenia aquesta foto, obtinguda el més passat.
Una rosella,  en un aparcament! 







Senzilla  i solitària plantes cara a la realitat.
No ets feble malgrat la teva aparença.
                               
                                  Transformes la teva adversitat.
                                  substituint el verd dels prats,
                                  pel blau florescent d'un paviment.

 I aconsegueixes sobreviure!!!




Pensaments des del llit

                                                 
                                      Tanco els ulls:
                                       respiro la teva pau
                                       em banyo en la teva llum
                                       em perdo  en els teus misteris...













 

Despertes llegendes
d'udols entre canis lupus
mentre algun adolescent temorenc
et contempla  vora el foc de camp,
d'altres naveguen  pels somnis d'amor,
que  tu  guardes gelosament en el teu cercle.



divendres, 4 de maig de 2012

Recordo quan agafats de la ma
suràvem mars,  i exploràvem cavernes 
en el més profund dels sentiments.

Hem crescut i la curiositat ha deixat pas 
al pes de la monotonia.

M'acarones  de tant en tant.
Per inèrcia busco un paper i llapis
on deixar constància del  meu enyor.

Aquest enyor en majúscules
de la nostre dependència intermitent.

Hem crescut, però pots tornar, 
jo t'espero.









Esmorzar

Esmorzo cada dia
mentre veig desfilar,
tota mena d'ocells
per la meva passarel·la particular:
pardals, orenetes, garses, tórtores, falciots,
merles i fins i tot algun pit-roig.

(El que donen de si uns simples fils de telèfon i electricitat)