origens 1

Pensaments subtils, 

heretats de temps absurds. 

On brindàvem amb rituals 

arrelats al fang i l'escorça 

                           d'una vida insípida i buida.

un cop de mà.

En la memòria es dibuixa 
un somriure .
Mirall dels que tu,
has dibuixat.

Aquesta vol ser la meva felicitació a una persona especial, en agraiment a les visites que feia a l' avi. I a qui ell, esperava amb il·lusió .

La meva primera opció era: un somriure es dibuixa a l' ànima. Mirall dels que tu has dibuixat.

Quina creieu que reflecteix més el que jo li vull
dir ? (Quan recordo les seves visites, somric pensant en els somriures que feia l' avi i lo content que estava ).

A vosaltres aferradetes per donar-me un cop de mà. :)

records

Els estels guaiten 
els teus somnis 
mentre alliberes 
inquietuds soterrades.

Fluctuen els records... 
Eximit l'arrest amb pany i clau.

La quietud, 
instal·lada al llindar de l'ànima 
emmiralla la bellesa 
en els teus ulls

Remor de pluja

Remor de pluja ...
Quants records conté cada gota caiguda
Entre els llençols m'amago
i em perdo en les carícies d'un somni robat.
Abans teu, ara nostre.




seguint Baba_44-

l' avi

El silenci mana
Silenci tranquil i pausat.
Brolla lentament la calma
després del plor.
La pena resta dins l' ànima
i ens corprèn.
Se que ara esteu amb el Pare,
refugi dels creients.
I que des del cel seguireu sent " l'amo".
L'amo dels nostres cors
i ara també en les nostres pregàries.

Des del cel ens vetllareu.

Ella, convençuda de la seva bona aparença es dirigia energicament a creuar la porta del despatx del que,  segur (portava dies visualitzant-ho), es convertiria en el seu nou jefe.

Ell, aquell home calv i grassonet, poc es pensava que la proxima entrevistada era aquella noia matossera que de bon matí li havia tirat el café per damunt la camisa.

Quan va haver creuat la porta, ella es va fer petita, a ell  se li va escapar un somriure. Valia la pena intentaro?

uit-uit...

El seu nét els havia regalat un iphone. Els havia dit que ara podrien estar en contacte inmediat mitjançant una aplicació anomenada whatsapp. No havien entès massa bé el que els havia explicat, però des que el tenien a casa, no paraven de sentir xiulets.

mentre perduri la memòria.

Has marxat, ràpid
com un cabirol
als que tu admirabes.

La teva vida ha estat treballar
des de l' albada fins a la posta
i el teu deli,
embolcallar els sentits
amb el perfum
i el caliu de la terra.

Els russinyols i els muxernons
anyoraran les teves passes
i les teves mans que els
recollien amb tanta cura.

El teu somriure encomanadis
era moltes vegades l' analgesic
de les cabories de l' altre gent.

Les teves "nenes " quedaran
per sempre resguardades
en la memòria de la teva veu
i les teves paraules.



                 Al meu cosí, a qui pràcticament no li hem pogut dir adéu.

mala interpretació

Asseguts, esperant que els toques el torn, la Francisca i en Cristòfol no paraven de mirar el rellotge. Es miraven l'un a l'altre repetidament, a llambregades i rebufant per a sota el nas. No calia obrir la boca, tots dos intuïen el nerviosisme de l'altre. 
Va sortir la infermera i el va fer passar primer a ell. Al cap de poca estona sortia amb una cara ben eixerida.
- Caram Tòfol, sembla que t'han ben arreglat. En surts molt content avui!
- I no n'hi ha per menys! A quants els prohibeixen beure un trago de vi, la sal o el carajillo? Doncs mira, a mi m'ho acaben de receptar tot. Tan desganat que estic, que no tinc esma per res, i aquests marejos... I el que passa és que tinc la pressió baixa.
- Vaja que ets hipotens!
- Qué dius ara Cisca? Que no veus que no el tinc pas, el sanglot?

Avui deixem el sofà i la ciutat de Reus. Tornarem de segur mentre el sofà blau ens aculli. Marxem amb un munt de bones sensacions i amb una part del país que ja no ens serà desconeguda.
I ... amb l' última bacaineta abans d' emprendre el camí de tornada.

Però també us deixo una part del nostre recorregut, no pot ser de tot, perque no tinc les fotos en aquets dispositiu. A veure....

GRATALLOPS, cercant el celler i "l' hermita ".

PRADES el poble vermell 

MAR I SOL A L' ATMELLA DE MAR

Veieu que satisfets em quedat? Segur que repetim!!!

sofa blau III

Ens hem llevat quan el sol ja era ben amunt, les guardies tenen això; ajuden a passar el mes, però els que les fan queden esgotats. Com que ja era massa tard per baixar costa avall em esperat a omplir la panxa amb un dinar casolà i mentre em fet gana anant de "shopping day".
Amb fa gràcia veure com defensem fermament la nostra llengua però ens deixem porta per aquesta mena de marketing comercial. Encara que vist lo vist, potser aviat hauran de penjar TropoBbiN AeHb (més o menys) per la gran quantitat de turista rus que es passeja pels carrers. I és una sort, perquè tampoc sents massa francès ni anglès ni alemany. Sents parlar aquells homanassos, amb espatlles grans, gairebé quadrats com armaris i amb aquella veu gruixuda, que dius: són russos! No és que jo entengui el rus, vaja. Però per l' aspecte...
I el dia de les compres ha anat rodó pels comerciants. Hem tornat a casa amb la targeta una mica més lleugera i amb bosses plenes de i il·lusións i somriures... a la tarda si, hem pujat al cotxe i em vist país. Sol, sorra i mar ens han pintat el paisatge.

el sofà blau II

De bon matí els nubols ja cubrient aquest cel que auria d' haver estat net i blau. Ens hem arriscat no obstant, i hem creuat la línea. Hem superat ports i em creuat riberes. I ens hem vist transportats segles enrrera al creuar els alts murs d' un castell que ha sobreviscut batalles i temps...

Tornem a la remor dels neumatics fregant l'asfalt i a la pluja que cau, suau però persistent, i que ja no ens deixa. S'ha convertit en la visita inesperada d' aquell amic que a la llarga i sense adonar-se'n es fa pesat.

I altre cop estirats damunt el sofà blau, jo espero perdrem pels prats pintats de roselles... amb dracs que fugen de la foscor... guineus que volen ser domesticades...
I pendre embranzida pel que pugui esdevenir demà, quan el sol llueixi en el seu regne.


 

el sofà blau.

Estirats damunt el sofà, mentre ell seguia les noticies, ella començaba a endinsar-se per prats vestits de roselles on podia trobar dracs voladors, guineus volent ser domesticades, conillets blancs sense temps...A partir d' aquell moment tot era possible.             Dormiria al sofà blau...

Sentia veus llunyanes passejant pels carrers del centre, corredisses, soroll de cotxets...

Potser a mitjanit és despertaria o matinada enllà.   

 Sempre ho feia quan era a Reus.

per les bones idees de la Carme

                                                                                     D'una foto d'en Xavier  del blog  Fita







- Ho has sentit? li diu el dimoni a la marieta.

- No cauré al teu parany, no pensis que deixi la fulla. Ni hi ha moltes més que et pots menjar. No cal que sigui la meva.

- Ets un egoista. A més qui es menjaria una fulla bavejada amb les restes de les teves deixalles? És ben bé que les aparences enganyen. Tu amb aquests piquets a l'esquena a tothom caus bé. et pren per inofensiva... i ets una carnívora. En canvi jo...no em menjaria una bestiola si no fos per extrema necessitat.


- És el que diuen: l'hàbit no fa el frare... I ara, em vols deixar menjar tranquil·la?

CRÉIXER

Desdibuixo els sinuosos torrents
que configuren la meva vida. 
Il·lusions i somnis projectats 
cap a un futur incert i poc probable. 
Res no atura el fluix de l'esdevenidor 
i la roda molinera em transporta 
a l'espiral de l'existència 
on m' és donat, inevitablement, 
un dels més exquisits regals: créixer.

Però malgrat la lluïssor d'aquests ulls, 
llescant al fons de l'ànima 
descobrireu la duresa de fer-se gran.

JOC DE LLETRES

La tieta Rosa es va desmaiar al saber que la seva granota de porcellana s'havia fet miques en caure'm de les mans; un cocodril entrà al patí i assassinà a la nostra gallina Keka.
Quan es despertà va comprar el bitllet de tornada.
Austràlia no feia per ella!.

tornant de vacances. Extensió. 1ra sortida

Les maletes van deixar el "truc-truc" del carrer per desplaçar-se suaument damunt la catifa granatosa que les duia directament a l'ascensor.

S'instal·larien a Reus.   

La ciutat que havia vist jugar (potser a bales) al gran mestre. La ciutat que  l'havia  abraçat mentre passejava pels carrers somiant formes i colors.

On dos amics havien parlat de futurs projectes conjunts que mai veurien la llum...
Amics apassionats per la bellesa; l'un innovador i futurista, l'altre seduït per històries cobertes de pols que va anar desenterrant i reconstruint.
Durant aquests dies es deixarien portar  per l'encís d'aquests dos  personatges, recorrent les terres que els havien vist créixer.
Amb mitja hora, estaven a punt per començar l'aventura!
El cotxe els deixar ben bé davant la porta que conduïa al recinte. Dues torres, fermes i grans com dos gegants custodiaven al monestir de santa Maria  de Poblet. L'accés pels visitants els portava sinuosament per diferents estances abans de visitar l'església i el claustre.

Una sensació de tranquil·litat i serenor els envoltava, malgrat anar amb un grup prou nombrós. El guia no donava cap explicació, es limitava a obrir i tancar les portes. Era una pena no haver arribat a l'hora de poder fer la visita explicada, però això els donava l'oportunitat de gaudí del lloc des d'un altre perspectiva: la de les sensacions i el silenci. Un silenci només trencat pel repicar de l'aigua que brullava per tornar a caure a la gran font del claustre, pel vol dels coloms que anaven a beure, o el murmuri suau dels companys que comentaven la bellesa del lloc.

Era impressionant reviure les històries que allà hi havien pogut succeir. El do de la imaginació accelerava els seus passos quan van arribar davant el Panteó reial. Pere el Cerimoniós, Jaume I el conqueridor.. bona part de la reialesa Catalana-Aragonesa reposava en aquelles tombes enfilades.

Van continuar pujant escales, baixant rampes, creuant passadissos i la gran sorpresa, el regal més inesperat i meravellós el van trobar al celler, on un grup de músics assajava el seu repertori de música gregoriana abans del concert de la nit.  Entre aquells pilars gruixuts els so de la música s'escampava i  silenciosament s'esmunyia dins l'anima. Deixaren el monestir satisfets, incondicionals a aquell lloc, supervivent, després de tants anys i amarat d'història.

El dia havia estat profitós, però les hores de viatge del matí i la visita de la tarda ja havien cobert la dosi d'aguant. Necessitaven lliurar el seu cos a l'univers dels somnis.  

Tornant de vacances...

Hem fet estada a la segona ciutat més gran de Catalunya de fa.... molts anys.

Preciosa i amb molt per anar descobrint. 

Ho farem de mica en mica, cada cop que hi tornem ara que hi "tenim" estada, (jeje)

D'aquí hem anat configurant les diferents sortides:      -de matí, 

                                                                                 -de tarda

                                                                                 - i de nit.

per conèixer la part de Catalunya que pràcticament ens era desconeguda (fora de "Port Aventura : p, 

eh! que també havíem estat a Tortosa  eh?) i ens ha agradat  molt.

                                                             
                                                              .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

////////////////////////////////////

                                                                    _._._._._._._._._._

&&&&&&&&&&&

Uau! vaja, ara que veig la data de les fotos m'adono que evidentment no correspon a la real.

Amb lo lleig que queda aquesta ratlleta vermella : (

 No us poso els llocs on hem estat, de segur que els teniu coneguts. Els endevineu?

I ara tornant cap a casa mireu el que ens esperava pel camí! És tant suau que potser no s'aprecia fàcilment, però era preciós amb ple sol i ell allà majestuós. Impressionant!

!

TEMPS DE VACANCES

Em llevo i el que més m'agrada és poder disfrutar de la pau que es respira quan surts al terrat i no sents més que la natura despertant-se!

El sol comença a deixar-se veure darrere Cabrera (m'agrada despertar-me quan els primers rajos de llum esbotzen la nit), sentir els coloms (encara que sovint em fan enfadar amb els seus "regals" desproporcionats) omplint el silenci amb els seus: "gru,gru" i la força de les seves ales trencant l'aire. Veure les orenetes arrenglerades als fils de l'estenedor, buscant l'escalfor del sol, i pentinant-se el plomatge.

En aquest moment no sento cap necessitat d'allunyar-me per terres foranes, cercant noves sensacions. Tinc el meu "paradís" a l'altra banda de la porta, només cal fer un pas. El meu transportador espacial m'espera a la cadira de lona.

 (tinc el costum de forrar els llibres, mentre els llegeixo)

En aquests moments. No necessito altra cosa.

Gaudiu de les vacances!!!

   

Tot a punt per començar el proces de l'elevoració de la melmelada de: 

                                 

                                                PRUNES!!! 

Les he collit   

i després d'escaldar-les per poder-les pelar bé, treure el pinyol 

(Uf quina feinada)

                                

                                 

I hores i hores de bullir, (poca broma, han set 9 kg de melmelada fent la xup, xup...)

Aquest ha estat el resultat!

En voleu? ja ser que no està gairebé dir-ho, peró és boníssima!!!