Tenia de passar desapercebut, per això des de que va aterrar en aquest planeta no oblidava mai prendre la poció. Era el que el mantenia d'incògnita.
Una barreja de: - cendra de drac carbonitzat per la seva pròpia flamerada (cosa ben difícil d'aconseguir, doncs s'havia de portar el drac fins a la cova dels cristalls i fer-el enfadar prou per que llances el foc mentre et posaves a resguard per protegir-te).
- ales de crisal·lideies; papallones que vivien a les flors, quan les ensumaven xuclaven el pensament i tot seguit obrien les ales per canviar de flor. (que dolorós era aconseguir aquesta substancia tant preuada! ) i
- llum, llum transportadora, capturada el precís instant en que començava el viatge.
No va tenir gaire traça, era el seu primer viatge fora-estel i de poc perd tots els ingredients mentre intentava mantenir l'equilibri i capturar la llum.
Ja feia tres setmanes que investigava i l'expedició gairebé arribava a la fi. Començava a dubtar se si tindria prou reserves fins que arribes el substitut. Va sentir un fort dolor, la pell se li trencava, ja temia la resposta: començava la transformació.
