Avui deixem el sofà i la ciutat de Reus. Tornarem de segur mentre el sofà blau ens aculli. Marxem amb un munt de bones sensacions i amb una part del país que ja no ens serà desconeguda.
I ... amb l' última bacaineta abans d' emprendre el camí de tornada.

Però també us deixo una part del nostre recorregut, no pot ser de tot, perque no tinc les fotos en aquets dispositiu. A veure....

GRATALLOPS, cercant el celler i "l' hermita ".

PRADES el poble vermell 

MAR I SOL A L' ATMELLA DE MAR

Veieu que satisfets em quedat? Segur que repetim!!!

sofa blau III

Ens hem llevat quan el sol ja era ben amunt, les guardies tenen això; ajuden a passar el mes, però els que les fan queden esgotats. Com que ja era massa tard per baixar costa avall em esperat a omplir la panxa amb un dinar casolà i mentre em fet gana anant de "shopping day".
Amb fa gràcia veure com defensem fermament la nostra llengua però ens deixem porta per aquesta mena de marketing comercial. Encara que vist lo vist, potser aviat hauran de penjar TropoBbiN AeHb (més o menys) per la gran quantitat de turista rus que es passeja pels carrers. I és una sort, perquè tampoc sents massa francès ni anglès ni alemany. Sents parlar aquells homanassos, amb espatlles grans, gairebé quadrats com armaris i amb aquella veu gruixuda, que dius: són russos! No és que jo entengui el rus, vaja. Però per l' aspecte...
I el dia de les compres ha anat rodó pels comerciants. Hem tornat a casa amb la targeta una mica més lleugera i amb bosses plenes de i il·lusións i somriures... a la tarda si, hem pujat al cotxe i em vist país. Sol, sorra i mar ens han pintat el paisatge.

el sofà blau II

De bon matí els nubols ja cubrient aquest cel que auria d' haver estat net i blau. Ens hem arriscat no obstant, i hem creuat la línea. Hem superat ports i em creuat riberes. I ens hem vist transportats segles enrrera al creuar els alts murs d' un castell que ha sobreviscut batalles i temps...

Tornem a la remor dels neumatics fregant l'asfalt i a la pluja que cau, suau però persistent, i que ja no ens deixa. S'ha convertit en la visita inesperada d' aquell amic que a la llarga i sense adonar-se'n es fa pesat.

I altre cop estirats damunt el sofà blau, jo espero perdrem pels prats pintats de roselles... amb dracs que fugen de la foscor... guineus que volen ser domesticades...
I pendre embranzida pel que pugui esdevenir demà, quan el sol llueixi en el seu regne.


 

el sofà blau.

Estirats damunt el sofà, mentre ell seguia les noticies, ella començaba a endinsar-se per prats vestits de roselles on podia trobar dracs voladors, guineus volent ser domesticades, conillets blancs sense temps...A partir d' aquell moment tot era possible.             Dormiria al sofà blau...

Sentia veus llunyanes passejant pels carrers del centre, corredisses, soroll de cotxets...

Potser a mitjanit és despertaria o matinada enllà.   

 Sempre ho feia quan era a Reus.

per les bones idees de la Carme

                                                                                     D'una foto d'en Xavier  del blog  Fita







- Ho has sentit? li diu el dimoni a la marieta.

- No cauré al teu parany, no pensis que deixi la fulla. Ni hi ha moltes més que et pots menjar. No cal que sigui la meva.

- Ets un egoista. A més qui es menjaria una fulla bavejada amb les restes de les teves deixalles? És ben bé que les aparences enganyen. Tu amb aquests piquets a l'esquena a tothom caus bé. et pren per inofensiva... i ets una carnívora. En canvi jo...no em menjaria una bestiola si no fos per extrema necessitat.


- És el que diuen: l'hàbit no fa el frare... I ara, em vols deixar menjar tranquil·la?

CRÉIXER

Desdibuixo els sinuosos torrents
que configuren la meva vida. 
Il·lusions i somnis projectats 
cap a un futur incert i poc probable. 
Res no atura el fluix de l'esdevenidor 
i la roda molinera em transporta 
a l'espiral de l'existència 
on m' és donat, inevitablement, 
un dels més exquisits regals: créixer.

Però malgrat la lluïssor d'aquests ulls, 
llescant al fons de l'ànima 
descobrireu la duresa de fer-se gran.

JOC DE LLETRES

La tieta Rosa es va desmaiar al saber que la seva granota de porcellana s'havia fet miques en caure'm de les mans; un cocodril entrà al patí i assassinà a la nostra gallina Keka.
Quan es despertà va comprar el bitllet de tornada.
Austràlia no feia per ella!.

tornant de vacances. Extensió. 1ra sortida

Les maletes van deixar el "truc-truc" del carrer per desplaçar-se suaument damunt la catifa granatosa que les duia directament a l'ascensor.

S'instal·larien a Reus.   

La ciutat que havia vist jugar (potser a bales) al gran mestre. La ciutat que  l'havia  abraçat mentre passejava pels carrers somiant formes i colors.

On dos amics havien parlat de futurs projectes conjunts que mai veurien la llum...
Amics apassionats per la bellesa; l'un innovador i futurista, l'altre seduït per històries cobertes de pols que va anar desenterrant i reconstruint.
Durant aquests dies es deixarien portar  per l'encís d'aquests dos  personatges, recorrent les terres que els havien vist créixer.
Amb mitja hora, estaven a punt per començar l'aventura!
El cotxe els deixar ben bé davant la porta que conduïa al recinte. Dues torres, fermes i grans com dos gegants custodiaven al monestir de santa Maria  de Poblet. L'accés pels visitants els portava sinuosament per diferents estances abans de visitar l'església i el claustre.

Una sensació de tranquil·litat i serenor els envoltava, malgrat anar amb un grup prou nombrós. El guia no donava cap explicació, es limitava a obrir i tancar les portes. Era una pena no haver arribat a l'hora de poder fer la visita explicada, però això els donava l'oportunitat de gaudí del lloc des d'un altre perspectiva: la de les sensacions i el silenci. Un silenci només trencat pel repicar de l'aigua que brullava per tornar a caure a la gran font del claustre, pel vol dels coloms que anaven a beure, o el murmuri suau dels companys que comentaven la bellesa del lloc.

Era impressionant reviure les històries que allà hi havien pogut succeir. El do de la imaginació accelerava els seus passos quan van arribar davant el Panteó reial. Pere el Cerimoniós, Jaume I el conqueridor.. bona part de la reialesa Catalana-Aragonesa reposava en aquelles tombes enfilades.

Van continuar pujant escales, baixant rampes, creuant passadissos i la gran sorpresa, el regal més inesperat i meravellós el van trobar al celler, on un grup de músics assajava el seu repertori de música gregoriana abans del concert de la nit.  Entre aquells pilars gruixuts els so de la música s'escampava i  silenciosament s'esmunyia dins l'anima. Deixaren el monestir satisfets, incondicionals a aquell lloc, supervivent, després de tants anys i amarat d'història.

El dia havia estat profitós, però les hores de viatge del matí i la visita de la tarda ja havien cobert la dosi d'aguant. Necessitaven lliurar el seu cos a l'univers dels somnis.  

Tornant de vacances...

Hem fet estada a la segona ciutat més gran de Catalunya de fa.... molts anys.

Preciosa i amb molt per anar descobrint. 

Ho farem de mica en mica, cada cop que hi tornem ara que hi "tenim" estada, (jeje)

D'aquí hem anat configurant les diferents sortides:      -de matí, 

                                                                                 -de tarda

                                                                                 - i de nit.

per conèixer la part de Catalunya que pràcticament ens era desconeguda (fora de "Port Aventura : p, 

eh! que també havíem estat a Tortosa  eh?) i ens ha agradat  molt.

                                                             
                                                              .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

////////////////////////////////////

                                                                    _._._._._._._._._._

&&&&&&&&&&&

Uau! vaja, ara que veig la data de les fotos m'adono que evidentment no correspon a la real.

Amb lo lleig que queda aquesta ratlleta vermella : (

 No us poso els llocs on hem estat, de segur que els teniu coneguts. Els endevineu?

I ara tornant cap a casa mireu el que ens esperava pel camí! És tant suau que potser no s'aprecia fàcilment, però era preciós amb ple sol i ell allà majestuós. Impressionant!

!

TEMPS DE VACANCES

Em llevo i el que més m'agrada és poder disfrutar de la pau que es respira quan surts al terrat i no sents més que la natura despertant-se!

El sol comença a deixar-se veure darrere Cabrera (m'agrada despertar-me quan els primers rajos de llum esbotzen la nit), sentir els coloms (encara que sovint em fan enfadar amb els seus "regals" desproporcionats) omplint el silenci amb els seus: "gru,gru" i la força de les seves ales trencant l'aire. Veure les orenetes arrenglerades als fils de l'estenedor, buscant l'escalfor del sol, i pentinant-se el plomatge.

En aquest moment no sento cap necessitat d'allunyar-me per terres foranes, cercant noves sensacions. Tinc el meu "paradís" a l'altra banda de la porta, només cal fer un pas. El meu transportador espacial m'espera a la cadira de lona.

 (tinc el costum de forrar els llibres, mentre els llegeixo)

En aquests moments. No necessito altra cosa.

Gaudiu de les vacances!!!

   

Tot a punt per començar el proces de l'elevoració de la melmelada de: 

                                 

                                                PRUNES!!! 

Les he collit   

i després d'escaldar-les per poder-les pelar bé, treure el pinyol 

(Uf quina feinada)

                                

                                 

I hores i hores de bullir, (poca broma, han set 9 kg de melmelada fent la xup, xup...)

Aquest ha estat el resultat!

En voleu? ja ser que no està gairebé dir-ho, peró és boníssima!!!

Les aferradetes de sa Lluna

El temps d'espera s'esveix, 

quan inesperadament 

puc volar als teus braços.

La comoditat de receptar i no prendre

La Miriam ha aparegut per la porta de l'hospital tota trasbalsada. Evidentment ara toca desviure's per l'Agnès!
Com em remou l'estomac tanta hipocresia! (crec que vomitaré). Molta gent ignora aquesta faceta de la Miriam, és una artista d'Oscar interpretant a les seves conveniències.

Fa temps que sé que no pertanyo el seu cercle d'amistats i si alguna vegada he cregut en la possibilitat de ser amigues de les de veritat, això ja és història!
Ni els meus esforços,  ni els 26 anys de convivència a la feina i a la família (massa temps i massa ha compartir...)   han evitat que de tant en tant s'obrin escletxes a la tanca, on es filtren brins d'esperança que acabaven sempre al sac dels gemecs.
Em sembla...
No! M'adono, que aquests brots s'estan transformant en pedres que col·loco sobre el mur, on s'escriu a cada una un mot diferent: ràbia, gelosia, incomprensió, indiferència, impotència... i converteixen la tanca en un mur trist i gris (quina pena!).

De fet crec que més aviat sóc com una arruga a la cara. Sí, com una de les primeres arrugues que apareixen. Un bon dia et lleves i la veus! Llavors salta l'alarma o l'ignores depèn de l'estat d'ànims o del dia que tens. Perquè saps que malgrat els teus esforços, l'arruga persistirà al seu lloc, tant se val les cures que li dediquis.
Espero això si, que no arribi mai el moment de recórrer al bisturí. 
Jo crec més en intentar acceptar el pas del temps com una cosa natural que ens toca viure.  (Uiiii... ! això ho puc aplicar també aquí! Acceptar les coses, vull dir. No donar-li voltes i voltes i més voltes deixant que aquests sentiments contradictoris m'atropellin per dins com el pas d'un huracà)
Uf! quina feinada...

Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?

Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?

Efectivament el seu aspecte era del tot saludable. El seu rostre no necessitava cap tipus de maquillatge: una pell perfectament rosada, els cabells ondulats li emmarcaven el rostre de línies suaus i ben definides. Es mirava al mirall, cada dia de bon matí, i cada dia es feia la mateixa pregunta.

Perquè aquest desacord entre el seu aspecte físic i anímic?

Ningú l'escoltava quan deia que no era del tot feliç, que li faltava alguna cosa...

Però per ella tot havia d'estar fàcil. Tot, fàcil d'aconseguir. Amb un aspecte com el seu...      

Sempre la mateixa resposta, sempre el mateix!

Avui se'n reia mentre contemplava el tub de pastilles buit sobre la pica del lavabo.

Li va semblar sentir que tocaven el timbre de la porta. L'instint de girar-se i anar a obrir va aparèixer just quan el mon es va convertir en un tel blanc i un estrident soroll es va sentir dins el lavabo.

"Em cau la baba"

Ja ser que fa més d'un més de l'esdeveniment, però avui ho he trobat a internet i m'ha fet molta gràcia compartir-ho. I es que "em cau la baba" quan penso que té la gran sort de treballar en el que més li agrada ( de moment).

Acte d'acollida i comiat dels metges residents 2013

divendres, 24 de maig de 2013 09:41

"L'Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha celebrat, avui divendres 24 de maig, l'acte d'acollida i comiat dels metges residents. La cerimònia s'ha fet a l'auditori a les 13.30 h amb la conferència "Enfocament actual del glaucoma", a càrrec de la Dra. M. Isabel Canut Jordana, oftalmòloga adjunta de la Unitat de Glaucoma del Centre Oftalmològic Barraquer de Barcelona.
A les 14 h s'ha fet l'acollida als nous residents i posteriorment el comiat als nous especialistes amb el lliurament de diplomes, certificats i obsequi.

Enguany, s'incorporen 17 nous residents procedents de les universitats de Tarragona, Barcelona, Lleida, València i Santiago de Compostela. Cal destacar que 6 dels residents que s’incorporen aquest any procedeixen de la Universitat Rovira i Virgili.
D'altra banda, un total de 15 residents finalitzen la formació en les seves respectives especialitats mèdiques. D'aquesta promoció surt el primer oftalmòleg format a l'Hospital. Actualment, s'està treballant per acreditar noves especialitats: Pneumologia, Dermatologia i Radiodiagnòstic.

Al web de l'Hospital hi ha un apartat web on es recull extensa informació sobre la formació MIR que ofereix el centre, es pot visitar a l'adreça www.hospitalsantjoan.cat/mir

Comiat als nous especialistes:

Hospital Universitari Sant Joan de Reus

Maria José Puertas Martínez – Anàlisis Clíniques
Belen Poyatos Robles – Anestesiologia i Reanimació
Maria Socias Seco – Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
Gisela Calbet Montcusí – Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Alejandro Recas Roselló – Ginecologia i Obstetrícia
Amaya Carreras Ugarte – Ginecologia i Obstetrícia
Laura Fernandez Sender – Medicina Interna
Soraia Amorós Rodriguez – Medicina Interna
Àngel Bautista Pérez – Oftalmologia
Maria Paola Garcia Coves – Oncologia Mèdica
Elba Clots Figueras – Pediatria i Àrees Específiques
Georgina Moron Cazalilla – Pediatria i Àrees Específiques

Unitat Docent de l'Hospital Lleuger de Cambrils

Patricia A. Barranzuela Decoll – Medicina de Família i Comunitària
Mireia Garcia-Villarubia Muñoz – Medicina de Família i Comunitària
Natàlia Virgínia Aguilera Pérez – Medicina de Família i Comunitària

Benvinguda als nous residents:

Hospital Universitari Sant Joan – Reus

Marc Mostany Terés – Anestesiologia i Reanimació
Lada Guirfanova – Anestesiologia i Reanimació
Andrés Muñoz Garcia – Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
Roser Janariz Novel – Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Aina Serra Ripoll – Ginecologia i Obstetrícia
Carmen Reyero Fernandez – Ginecologia i Obstetrícia
Mónica Maria Real Álvarez – Medicina Interna
Ana Irene Malo Cerisuelo – Medicina Interna
Álvaro Navarro Batet – Medicina Interna
Raquel Verges Pujol – Oftalmologia
Cristina Martí Cubells – Oncologia Mèdica
Maria Masvidal Hernandez – Oncologia Mèdica
Esther Latorre Martínez – Pediatria i Àrees Específiques
Maria Laura Monterde Álvarez – Pediatria i Àrees Específiques

Unitat Docent de l'Hospital Lleuger de Cambrils

Raül Teba Villar – Medicina de Família i Comunitària
Chantal Carpintero Costa – Medicina de Família i Comunitària
Olga Arcos Pedrals – Medicina de Família i Comunitària "

el passat al present II

No hi ha necessitat de penjar aquests post oi?
De totes maneres ja el tenia programat i  he de complir el que us vaig dir. (norma de la casa)  

Doncs, aquí teniu el text al complert. 

Gracies per haver participat.

A la pròxima, si m'atreveixo, intentaré fer-lo més complicat.

Durant molts, molts anys de la meva vida de soltera, en feia servir una per  aprendre a cosir 

Des de ben joveneta la mare ja volia que anés a costura i em capbusses dins el mon del fil i l'agulla

La veritat es que m'agradava i mica en mica vaig anar omplint l'armari.

Feia molt de temps que en somiava una. La meva primera màquina de cosir , la de la mare, anava amb pedal. Encara és a casa, allà en un racó, ja no ens gronxa els peus ni trenca el silenci amb el seu ritme pausat (segons la marxa). Però i fa bonic. 

En els records: colors, textures i sons. De fons una cançó sonant a la radio.

Aquí la teniu, es de marca "blanca" com ella, jejeje. Elèctrica i portàtil, que ens hem d'anar modernitzant!

Hem, es que la compartim amb la tieta i les meves germanes.

el passat al present.

Us proposo un joc: Omplir els espais en blanc per acabar les frases.

Totes tenen relació amb la fotografia. Si us ve de gust... Endavant!

Durant molts, molts anys de la meva vida de soltera, en feia servir una per  aprendre a ... 

Des de ben joveneta la mare ja volia que anés a .... i em capbusses dins el mon del .... i l'......

La veritat es que m'agradava i mica en mica vaig anar omplint l'armari.

Feia molt de temps que en somiava una. La meva primera ......... de ........ , la de la mare, anava amb pedal. Encara és a casa, allà en un racó, ja no ens gronxa els peus ni trenca el silenci amb el seu ritme pausat (segons la marxa). Però i fa bonic. 

En els records: colors, textures i sons. De fons una cançó sonant a la radio.

D'aquí un parell de dies publicaré el text complert.

140 minuts per despertar la vida

 


             Camins on busco el silenci,
camins que no m'escolten,
brunzits que n'acompanyen,
cants que m'empenyen,
pensaments barrant-me el pas.  

              Entre brancams, s'esmuny el silenci. 
Retornen instints de supervivència
compatint amb el seny dels anys.

              Reprenc dreceres, 
portant-me al mateix destí.
Camino coneixent els paratges.
Camino, mentre desperto a tot el que ser.

Mare de Déu de l'Ajuda

Veure el teu rostre il·luminat va ser un petit tastet del que m'has regalat avui.

M'has fet sentir amiga, companya... res comparat a l'emoció que t'hagi suposat trepitjar de nou aquesta ermita. La satisfacció de saber que per unes hores els teus mal de caps o angoixes s'hagin evaporat, n'ompliran tota la setmana.

Gràcies per deixar que t'acompanyi.

ja ser que no lliga, però es que flipo per tirar fotos una mica "rares" ;) jeje  Sabeu què es?  (els respatllers dels bancs de l'església)

"regals del cel

sota la vostre mirada.

sentiments...

enalteixen l'ànima"