Amants que brillen en la foscor compartida de dos cosos estimant-se.
Enemics per força, amagant-se en trinxeres més enllà de la pròpia voluntat.
Nens i mares afamats mirant el terra, per un forat han perdut l'esperança...
Persones humils, que voldrien canviar el mon, sense vessar dol, ni ràbia.
Superba i egoista el gruix de la humanitat avança,
creuen vomitar veritats, quan la veritat és ben simple.
Un mot amable
una mirada sincera
i de llegat un full en blanc on el futur s'emmiralli en mil poemes;
purs sentiments aflorant en l'aire.
