Quines coses poden passar més sorprenents i impensables, almenys jo no m'hages pensat mai que un pardal entrés a casa meva pel conducta d'aspiració de l'extractor.
Ja feia dos dies que anàvem sentint soroll dins la campana de la cuina. Havíem tret l'aparell en qüestió per comprovar d'on venia aquell aleteig que sentíem. En Rmn entès en la matèria (d'ocells) ja ho va intuir de bon primer, però res, l'ocell no apareixia.
Així que vam decidir recol·locar l'extractor i posar-lo en marxa, per si el mateix aire l'empenyia cap amunt.
Dos minuts i el vam parar.
- res! ja no se sentia res.
L'indici del nostre èxit semblava palès. Satisfets vam entendre que l'aire li havia ensenyat el camí de sortida.
Però en realitat no va succeir el que nosaltres preteníem, el nostre poc tràfec per la cuina durant aquests dies de guàrdia no ens va fer adonar fins dos dies després que el soroll tornava a trencar el silenci de la cuina.
Llavors vaig decidir que fos com fos l'ocupa tenia que abandonar el seu nou estatge. Vaig desmuntar del tot l'extractor o campana, com vulgueu dir-li, i vaig deixar un lot enfocant el tub de sortida per si això servia d'ajuda. Vaig tancar la cuina i vaig marxar.
I ves per on! aquesta vegada va funcionar!!! Quan vaig tornar, l'aleteig era darrera la porta, vaig obrir-la em compte i l'evidència de l'èxit de l'operació era al terra: Una ploma i una ca....
Davant els meus ulls va creuar una figura una mica ennegrida que espantada corria d'una paret a l'altre fins que es va aturar sobre el rellotge.
Vaig obrir la finestra després de plasmar en fotografia aquesta operació rescat de vacances.
Ell va volar feliç cap a la llibertat, jo vaig agafar un drap i la fregona i em va tocar treure les merderades.
(això si, ben satisfeta)
