ES QUE M'AGRADA TANT LA LLUNA!!! :)))
DES DEL MEU TERRAT, LA VISTA NO ES ATRAIENT, PERÒ EL SIL JA ES IDENTITAT DE CASA NOSTRE. |
LA LLUNA MINVANT |
LA LLUNA PLENA |
EFECTES ÒPTICS DE LA CÀMERA.... |
QUANTES EN VEIEU? |
LLUNES BESSONES..... |
arreplego paraules al vol, mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà... Soc així jo, una mica "taste-olletes"
DES DEL MEU TERRAT, LA VISTA NO ES ATRAIENT, PERÒ EL SIL JA ES IDENTITAT DE CASA NOSTRE. |
LA LLUNA MINVANT |
LA LLUNA PLENA |
EFECTES ÒPTICS DE LA CÀMERA.... |
QUANTES EN VEIEU? |
LLUNES BESSONES..... |
Té tantes cares la lluna, i totes tan boniques... L'última foto té un no sé què que m'ha atrapat. Bona nit i bon cap de setmana!!
ResponEliminaTantes cares i tants matisos!!! romàntica, terrorífica, acollidora de somnis....
EliminaBona setmana, Sílvia. El cap de setmana sorprenent!
Avui va de llunes...És que vinc de ca la Carme. A mi també m'agrada molt, no sé pas quants viatges he fet de l'ordinador a la terrassa...
ResponEliminaSuposo que l'atmosfera avui és tan neta, que per això es veu molt i molt brillant.
Caram Montse, aquesta sitja la podien haver posat una mica cap al costat, enlloc de fer-la tan protagonista!!!
Petonets.
Si, te de confessar que per la Carme m'he assabentat que sa Lluna estava malaltona, i ha estat un "plagi d'idea" aquest post :-S.
EliminaEl sil ja forma tanta part, del nostre paisatge que fins hi tot m'agrada retratar-el, així mig rovellat, i es que si desplaço la fotografia més cap a la dreta, els darreres de les cases, tampoc són gaire atraients.
Una abraçada Roser i que tinguis una bona setmana. Reprenent la feina?
Em passa com a la SÍLVIA, la darrera foto la trobo... no sé, gairebé màgica, és preciosa!! La LLUNETA estarà molt, molt contenta! Es posarà bé molt aviat!! :-))))
ResponEliminaEspero que es recuperi aviat, m'agrada passa per casa seva i els seus comentaris, encara que a tu no hi ha qui et superi!
EliminaUna abraçada tant alegra i dolça com tu. ;-))).
Precioses totes!!! Que boniques! Una abraçada per tu, Montse i una altr a per sa lluneta!
ResponEliminahe vist el teu post i he sabut que sa Lluneta estava malalta, i m'has inspirat. No et sap greu oi? Això es gaire bé un plagi (quina paraula més lletja) d'idees.
EliminaUn petonico i bona setmana.
M'aniria bé tenir-ne una de santperenca amb el rèdol ben marcada.
ResponEliminaUna abraçada tardoral.
Algun dia, quan sigui ben plena i amb "dana" intentaré fotografiar-la per tu. (no t'asseguro res espectacular, però l'intenció ja val oi?)
EliminaMalgrat estigui amagada, o entre boires, o núvols, SA LLUNA, sempre hi és.
ResponEliminaBonic tenir-la present!!!
Sa lluna es, com totes les llunes encisadora.
Elimina