Amb els pastorets....

Ahir, teniem coses per celebrar: el sant del pare i en Ramon, el sant de la Raquel i a més una missa en acció de gràcies a Bellmunt. Un dia atrafegat vaja, però per sort a la meva germana se li va ocorre que podríem celebrar el sant del pare tots plegats i així ja enllestíem dues coses a l’hora: la missa i el dinar pel pare.

Seria un goig no haver de cuina i reposar del tot i de tot el dia que no teniem guàrdia.

Així doncs després de  la missa vam baixar cap a casa de la Teresa.

Ves per on! en Ramon ja es va ensumar alguna cosa, quan va veure les portes tancades amb una nota per fora. Però a mi no em va passar pel cap que tingues res a veure amb nosaltres, fins ... que vaig llegir la nota.       

                              

Ai,ai, ai.... el 29 de juny va fer 25 anys que ens varem casar, però encara no ho havíem celebrat amb la família. Amb la crisi no estan les coses per llençar coets i ara començava a sospitar que això si, anava per nosaltres.

                                     

No m’ho podia creure, entre tots havien aconseguit el meu vestit de núvia, uns elegants pantalons i camisa blanca per en Ramón i la corbata del casament.

- Heu de vestiu-se va, toca canviar-se de roba.

- Que hi cabeu?

Hem feina (pels nervis) en Ramon  va aconseguir cordar  la cremallera del vestit, vaig  donar l’últim toc a la seva corbata i en obrir la porta, des d'on es podia sentir la gresca que es muntava, vam quedar envoltats d'àngels i dimonis, amb corones de plata i banyes vermelles, espases i forques, Vam desfilar pel túnel que ens havien fet, mentre sonava la marxa nupcial i ens deixaven plens d'arròs.

                

I després d’un bon dinar i un meravellós pastis, va continuar la gresca. Els petits de la família van arribar  amb un gran paquet i de dins en va sortir una gàbia plena d’ocells molt especials.

I com no podia ser d’un altre manera, coneixent a les meves germanes, la cosa no podia ser tant simple, de tots els ocells uns quants duien un missatge que ens donava la  pista, on mes o menys podíem trobar el regal.

                                          Doncs a la recerca!

                                                      

     

                     

 A veure si endevineu que hi havia?.....     Una pista......

Encara no ?   Segur que algú ja ho sap! doncs si es un :

                           

amb moltes possibilitats per escollir: 

-sopars

-estades

- spas  

......

I us heu fixat en el ramell del darrera ?  Blau i blanc com els colors de l'espanyol. ¡Quin detall!

        

 Va ser un dia FANTÀSTIC, SORPRENENT. I  des d'aquí vull donar les gràcies a les meves

MERAVELLOSES germanes per fer d'un somni una realitat (a la seva manera, però ben divertit)

PETONICOS NOIES . ( i als cunyats també, i als nebots/nebodes i els que l'han fet més gran i les/ els renebots... PER A TOTS!!!!!)             

PD. segons l'hora actual, això ja no va succeir ahir, sinó abans d'ahir.