arreplego paraules al vol, mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà... Soc així jo, una mica "taste-olletes"
dilluns, 23 d’abril del 2012
Càntics al recés de l'ànima
divendres, 20 d’abril del 2012
Teranyines de seda
Teranyines de seda s'enlairen cel amunt
Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina
M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen
Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura
dimecres, 18 d’abril del 2012
La gran aventura del bru
Imatge d'Alejandra Fernández
bloc dels contes "divers" Allà la trobareu.
Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:
Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:
Que dirà la mare, quan arrivi a casa i no m’hi trobi?
Pensava en Bru mentre intentaba tornar al seu cau.
En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Per que els ratolins són molt espavilats i deseguida van per les seves. Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat al va portar fins al jardi de la Teresa, volia saber que era alló tant gran i flunxo que queia del cel.
Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trovar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dobtar gens de posar-se-la per damunt el cap, ja estaba ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.
El que en Bru, ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.
- Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.
St Jordi 2012. Micro contes tumateix llibres
En Martí , s’esperava, darrera la columna a plaça de Montserrat. Volien preparar una sorpresa per en Gironell amb les fotos a Terra Santa. L’hipoteca l’estava perseguint i aquest àlbum, del viatge de noces era un somni. En Joan creuava la plaça i va entrar a L’arqueòleg a guardar taula.
dilluns, 16 d’abril del 2012
les emocions suren com el va i ve de la boira
Ser que es absurd un cop i un altre
tornar al segon pis.
La feina es abaix.
Però el cor a flor de pell
m'empeny a pujar un a un
els esglaons que ens separen.
El grinyolar de la porta
indiscreta i xafardera
confessa que ja soc aquí.
Tal volta perquè? (em pregunto)
Tot resta per fer, tot es intacta
a com ho he deixat abans,
cap canvi, cap e-mail...
Sona el telèfon
al cor se'm fa un esglai.
Sempre tinc por,
quan et veig agafar el cotxe.
Pateixo per vosaltres i pels demés i per mi
Malgrat les distàncies i els desacords
el desassossec i l'ànsia
no em ser imagina una vida
sense vosaltres.
Obro el Paint, intentant relaxar-me,
avui les paraules i jo no estem en concordança.
Aquest es el resultat : mirar-te sempre em relaxa,
avui un simple dibuix, m'omple d'esperança.
dimecres, 11 d’abril del 2012
desesperança
Quan tot es negre,
en un cel carregat de núvols
invocant tempesta
en un cel carregat de núvols
invocant tempesta
Que poc fer?
No tinc on refugiar-me,
tot es dit, dit i escoltat mil vegades
Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...
si et pots sentir més ferit encara.
M'engruno tota.
I voldria desdibuixar-me en l'aire
I voldria desdibuixar-me en l'aire
mentre una ràfega de vent se m'endu lluny,
on ningú em pugui veure,
on ningú amb pugui parlar.
On el record dels somnis no siguin presents.
Fins que la ferida hagi clos.
I la llavor de la confiança reneix-hi de nou
encara que no sigui primavera.
dissabte, 7 d’abril del 2012
l'estrella viatgera
imatge del blog dels contes divers
Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té al bosc molt a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'avia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar per què l'estrella el podes sentir clarament.
Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.
- Mira Bauma, corre pensa un desig!.
Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.
Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma podes recuperar l'olfacte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)