Ja esta fet, no volia passar sense intentar seguir la proposta de la zel. Ara només em falta posar-me amb les fotos de tumateix llibres. i podré començar les vacances . ???
Tenia de passar desapercebut, per això des de que va aterrar en aquest planeta no oblidava mai prendre la poció. Era el que el mantenia d'incògnita.
Una barreja de: - cendra de drac carbonitzat per la seva pròpia flamerada (cosa ben difícil d'aconseguir, doncs s'havia de portar el drac fins a la cova dels cristalls i fer-el enfadar prou per que llances el foc mentre et posaves a resguard per protegir-te).
- ales de crisal·lideies; papallones que vivien a les flors, quan les ensumaven xuclaven el pensament i tot seguit obrien les ales per canviar de flor. (que dolorós era aconseguir aquesta substancia tant preuada! ) i
- llum, llum transportadora, capturada el precís instant en que començava el viatge.
No va tenir gaire traça, era el seu primer viatge fora-estel i de poc perd tots els ingredients mentre intentava mantenir l'equilibri i capturar la llum.
Ja feia tres setmanes que investigava i l'expedició gairebé arribava a la fi. Començava a dubtar se si tindria prou reserves fins que arribes el substitut. Va sentir un fort dolor, la pell se li trencava, ja temia la resposta: començava la transformació.
arreplego paraules al vol, mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà... Soc així jo, una mica "taste-olletes"
dilluns, 30 de juliol del 2012
METAMORFOSI
diumenge, 29 de juliol del 2012
D'UN MATÍ DE DIUMENGE.......
Es d'hora i Bellmunt, torna mandrejar pels desitjos incomplets del cap de setmana, tal volta, influenciat per l'excusa d'un dolor hipocondríac, acariciat sinuosament per la mandra.
He decidit gaudir del despertar de la natura, mentre jo, també desperto amb el suc de fruita i l'entreacte d'un símil d'esmorzar a la terrassa.
Començo a vessar tinta sobre el full en blanc i els primers vols de les orenetes intenten donar color a aquest cel tapat pels núvols ¡Tant de bo acabés aquesta espera i ens regalessin el dot tant preuat de la pluja!
Es preciosa la lluita del sol per traspuar entre els núvols i mostrar-nos que es l'astre rei. S'obre camins de llum; làsers naturals remarcant petits espais del paisatge.
Com expressar tanta bellesa?
Les orenetes i els falciots volen delectant-se del primer àpat del dia! Ara ja en són més, si poguessiu gaudir de l'espectacle! Les campanes del poble veí acompanyen els acords de la natura, suaus, llunyanes... després d'uns breus minuts ( si, van a deshora) la potencia del nostre campanar, sembla tornar-li la contesta.
Visc en un poble! i aquests matins tranquils, serens, calmats on puc combregar amb la natura són un regal sense drets a canvi.
El final sembla que almenys en les properes hores, el sol dominarà al cel. Un estira i arronsa preciós.
divendres, 27 de juliol del 2012
retallades
Altre cop toca canviar de imatge, davant l'imminent augment del IVA.
Ho sento Ruth, però encara no m'ha tocat la primitiva, per que les meves visites al teu establiment siguin tant assídues com jo voldria, snif, snif...
Així doncs les retallades començaran pel cop d'estissores a la meva "mitja-melena",(reivindico la meva manera de parlar, com ens explica en Jordi a Advervia, Jordi que se't trova a faltar :'( )
Adeu rissos, adeu metxes....
Fins i tot potser deixo que el curs de la natura es manifesti seguint el seu curs!
Ui quina temptació!!!!
Ho sento Ruth, però encara no m'ha tocat la primitiva, per que les meves visites al teu establiment siguin tant assídues com jo voldria, snif, snif...
Així doncs les retallades començaran pel cop d'estissores a la meva "mitja-melena",(reivindico la meva manera de parlar, com ens explica en Jordi a Advervia, Jordi que se't trova a faltar :'( )
Adeu rissos, adeu metxes....
Fins i tot potser deixo que el curs de la natura es manifesti seguint el seu curs!
Ui quina temptació!!!!
Etiquetes de comentaris:
pensat i escrit,
VIVÈNCIES
diumenge, 22 de juliol del 2012
FER O NO FER...
M'he llevat a les 5:30' he posat la roba ha assecar i un altre rentadora.
Arriba la nostre Rky d'una nit carnavalesca del poble veí. En Srg encara deu passejar pels carres... Parlem una mica, m'entorno al llit. Em començo a cabrejar (ejem, perdoneu l'expressió).
Sona el despertador , encara no ha arribat el vailet!
Volia anar a caminar, qui marxa si encara no es a casa? La nit pot haver estat esbojarradament carnavalesca = mam.
Decideixo quedar-me, m'endormisco, les 7:45', agafo el telèfon i el truco:
- On ets?
- Ara pujo, dos minuts.
Vaig a regar les plantes, ja no cal pujar a Bellmunt.
Creuem quatre paraules, potser amb to poc amigable, de part meva . Conversa repetida en altre ocasió. ¡Ja se m'ha girat el dia!
Vaig a dalt al pis a tancar l'aigua.
Tit...tit...tit... ERROR, m'assec davant l'ordinador!.
Disfruto amb les meves romegueres. Perdo el control del temps traient el nas per casa vostre. Les 10:30' !!!! ostres faré tard!
Baixo de pressa, un llet i cafè i unes tapes de pa amb oli: oli amb sucre, oli amb sal, oli amb cola-cao. Boníssim, boníssim (aquesta última descoberta gràcies al Srg.).
M'assento a taula i buido el pap en un tros de paper.
Conclusió: No he fet res del que havia planejat.
Però ves per on, ja tinc un post!!!!
Bon diumenge i que comenceu la setmana amb més bon peu que jo.
Etiquetes de comentaris:
coses que passen...,
VIVENCIES
dilluns, 9 de juliol del 2012
Aquesta es una entrada amb esperança.
L'última d'una etapa curta, es cert, comparada amb els dies i dies que la majoria de vosaltres porteu navegant per la catosfera.
He de posar ordre a moltes coses, i abans de tornar obrir la porta, saber ben be, cap a on vull anar.
(tasca prou difícil en mi : $ ). Estic aprenent molt i tot el que ser es gràcies a vosaltres. Em vaig tirar a la piscina sense saber com funcionava res de tot això ( perquè tingueu una mica de idea...) coneixement 0. I ara m'adono que potser no ser nadar prou, per mantenir-me a la superfície.
Doncs això... que passeu un bon estiu. Ja us he dit que tinc l'esperança que un dia o altre tornaré aixecar la persiana d'aquesta paradeta.
Ah! però si que aniré traient el nas per les vostres finestres i de segur que així continuaré aprenent moltes coses.
Fins aleshores BEN TROBATS i GRÀCIES.
dilluns, 2 de juliol del 2012
Adeu, fins...(lV)
No us llegiu aquest encara , primer heu de passar pel de baix Adeu, fins,,, (lll). Volia que quedessin en ordre descendent per tenir una continuïtat inversa. (Problemes a l'hora de publicar, jeje)
Be i aquest es el final desprès del Adeu fins.... Adeu fins,,,(l)(ll) i (lll)
- No es un bon moment Alex. Què vols?.....
- Ara ja no ho sabrà mai ....
- En parlem més tard he de solucionar un problema! ...
Cada cop aixecava més la veu.
- No, no cal que li ho expliqui !!! ...
Mentre ell parlava d'esquena a la seva dona, ella va aixecar el cap.
- Amor meu, ja ets aquí?
El telèfon va caure estrepitosament al terra i a la cara d'ell no hi havia un glop de sang.
- Crec que m'he desmaiat,
saps amor meu, t'he de dir una cosa:
ESTIC EMBARASSADA !!! :).
Adeu, fins.... (lll)
Bé, la meva intenció al començar aquesta sèrie de micro-contes era saber si era capaç de crear un clima de intriga, que us enganxes a esperar que passaria demà. Pels comentaris veig que molts de vosaltres us preneu cada post com una història independent, això vol dir que em falta molt per aprendre i que vosaltres sou uns bons mestres, doncs la vostre sinceritat a l'hora de comentar, es el que m'empeny a tenir ganes de fer-ho més be cada dia.
Us deixo doncs amb els dos últims posts d'aquest micro-conte. Quan m'ho torni plantejar (jo m'ho he passat molt be) intentaré haver après una mica més.
-No havia d'acabar així, saps?
- No he estat prou valent, per ...
- Però ara tant se val.
Passejava per la cuina, d'un cantó a l'altre de l'estança. Que faria ara? Hauria de trocar als mossos... Com li havia pogut fer una cosa així? Hauria d'amagar el CD? Es pensarien que hi tenia alguna cosa a veure? La mirar altre vegada i sona el maleït telèfon.
Adeu fins...ll
Un CD.
El col·locar seguidament al portàtil. Va posar play i les fotos invadiren la pantalla.
Els colors van mudar del seu rostre.
Qui l'estava seguint?
Revisà el sobre. Cap adreça, cap remitent.
Remirar les fotografies mentre agafava la ma de la seva dona.
- Has sigut tu?
I una llàgrima li lliscar per la galta mentre li vessava la ma.
diumenge, 1 de juliol del 2012
Adeu, fins.... (l)
Entrà a la cuina i la veié dormida.
Se la mirà : - Com podia haver estat tant enamorat d'ella?
Els cabells llargs i daurats li cobrien el rostre. Amb la ma dreta els hi apartà. Fou llavors quan s'adonà que era morta.
S'esgarrifà, una ombra havia creuat el seu pensament i obrir l'armari.
Tot en ordre!. - Què buscava?
Pot ser una evidència, per petita que fos, que no el fes sentir culpable.
S'assegué al seu costat, respirar fondo i obrir el sobre que tenia a la ma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)