Ho sento Ruth, però encara no m'ha tocat la primitiva, per que les meves visites al teu establiment siguin tant assídues com jo voldria, snif, snif...
Així doncs les retallades començaran pel cop d'estissores a la meva "mitja-melena",(reivindico la meva manera de parlar, com ens explica en Jordi a Advervia, Jordi que se't trova a faltar :'( )
Adeu rissos, adeu metxes....
Fins i tot potser deixo que el curs de la natura es manifesti seguint el seu curs!
Ui quina temptació!!!!
No saps pas quanta falta li fa a la meva mitja melena una retallada... :)
ResponEliminaPer sort mai no m'he fet rínxols ni metxes...
i això no em cal retallar-ho ;) ni acomiadar-me d'ells.
Bones vacances, rinxolades o no! Una abraçada, preciosa!
Ah! M'alegro que el teu tancament de blog no hagi estat molt dràstic i que et puguem llegir de tant en tant... petonicos!
M'heu convençut amb això del slow, o com tu has dit amb el blog i la mandra a les butxaques. :)))
EliminaLa primera intenció era que fos un blog de poesia, però, ja ho veus això es un poti-poti de pensaments, un calaix de drapaire on hi pots trobar de tot i em temo que així continuarà de moment.
Bones vacances per a tu també Carme i ja ho saps un punyet de petonicos :)
El meu també havia de ser un blog de poesia i mira'l ell com va a la seva... fa el que li dóna la gana... i jo ben slow... el deixo fer... :)
EliminaUi, intueixo un moment de canvi i presa de decisions. Quan algú canvia de pentinat és que alguna en duu al cap. Com la Carme me n'alegro que siguis aquí! Petons
ResponEliminaA vegades els canvis venen donats una mica per les circumstàncies, en aquest cas econòmiques i laborals... ejem, algú n'ha sentit a parlar d'això?
EliminaGràcies Silvia, aniré fent entrades de tant en tant, mentre m'acabo d'organitzar...
hem d'acabar tots amb la nostre màquina d'esquilar en un moviment forçat de self service.......no ens quedarà per més
ResponEliminaSi jo podés, creu-me Joan que no em faria res fer-la servir. Però la meva quantitat de cabells també es redueix fins un punt crític que de moment intento dissimular com puc.
EliminaI es que la crisi ens afecta, fins posar-nos els pels de punta!!! :`[
Veig que se'ns ha encomanat la idea de les retallades capilars...Jo he canviat de perruquera...
ResponElimina-Com els vols?
-Curtets...
Ai, com va gaudir la repunyetera, però quan em vaig mirar i remirar a casa, no sabia si era jo o m'havien fet un canvi de sexe...Al mirall jo hi veia un xavalet!!! Un xaval amb canes, que jo no me les amago, sempre dic que m'han costat molt de guanyar...
A mi els pels de punta no me'ls hi ha posat pas la crisi!!!
Petons de bona nit.
Mira que s'ho passen bé i s'hi aprofiten les perruqueres quan els dius talla!
ResponEliminaA mi les canes no em van costar gaire, a la meva família tots n'hem tingut ben aviat, vaja que als 18 anyets, ja mostrava les primeres i la velocitat en que van avançar era estrepitosa, ara si em decidís a deixar d'amagar-les crec que podria tenir metxes castanyes, je,je. La temptació ja hi es, ja, però entre els cabells blancs i "els camins de vida" (arrugues) que en dic jo... no se, no se... demà preguntaré pel procés, encara que ja ser que em diran.
Jo, com en Joan, també m'he vist forçat a l'onanisme perruquer. La maquineta ja la tinc amortitzada, a partir d'ací els talls de cabell m'ixen gratis.
ResponEliminaOstres, jo he fet el mateix... Però la veritat és que no ho faig amb gens d'alegria, ho confesso... La Marisol (és la perruquera del barri, la que vaig sempre) també perdrà ingressos amb mi. S'han acabat els tinys, els canvis de color... snif, però si no es pot, no es pot... Què hi farem :-)
ResponEliminaAi, quin desastre sóc!! Alguna cosa he fet malament... a veure ara... aquí
ResponElimina