diumenge, 26 d’octubre del 2014

el que dóna 1 hora més

http://www.grup62.cat/llibre-el-secret-de-la-mare-116769.html#amunt

Avui m' he llevat un hora abans, és el que té el canvi d' horari. Però avui n' estic especialment contenta doncs m' ha permès endinsar- me en el món d' aquesta magnífica novel·la. Ha estat començar i no poder- la deixar. Després d'un ball d' emocions i sentiments he tancat la contraportada amb la convicció  que aquest no és un llibre qualsevol. Hi ha tant dins les seves pagines! tant per aprendre, tanta humanitat, valor,  valentia, coherència...

En fi, que és un llibre (crec per mi ) obligatoriament recomanable.  Perquè qui diu que una gran novel·la ha de tenir forçosament centenars de pàgines?


dimecres, 15 d’octubre del 2014

origens ll



Forassenyats per un dol que no es mastega,

els sentiments ens devoren.

Som l'ombra d'uns ulls immutables

amb fal-làcies infinites en la raça humana.







dimarts, 14 d’octubre del 2014

origens 1



Pensaments subtils, 
heretats de temps absurds. 

On brindàvem amb rituals 
arrelats al fang i l'escorça 
                           d'una vida insípida i buida.





dilluns, 13 d’octubre del 2014

un cop de mà.

En la memòria es dibuixa 
un somriure .
Mirall dels que tu,
has dibuixat.


Aquesta vol ser la meva felicitació a una persona especial, en agraiment a les visites que feia a l' avi. I a qui ell, esperava amb il·lusió .

La meva primera opció era: un somriure es dibuixa a l' ànima. Mirall dels que tu has dibuixat.

Quina creieu que reflecteix més el que jo li vull
dir ? (Quan recordo les seves visites, somric pensant en els somriures que feia l' avi i lo content que estava ).

A vosaltres aferradetes per donar-me un cop de mà. :)



dimecres, 8 d’octubre del 2014

records


















Els estels guaiten 
els teus somnis 
mentre alliberes 
inquietuds soterrades.

Fluctuen els records... 
Eximit l'arrest amb pany i clau.

La quietud, 
instal·lada al llindar de l'ànima 
emmiralla la bellesa 
en els teus ulls

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Remor de pluja

Remor de pluja ...
Quants records conté cada gota caiguda
Entre els llençols m'amago
i em perdo en les carícies d'un somni robat.
Abans teu, ara nostre.




seguint Baba_44-

divendres, 26 de setembre del 2014

l' avi

El silenci mana
Silenci tranquil i pausat.
Brolla lentament la calma
després del plor.
La pena resta dins l' ànima
i ens corprèn.
Se que ara esteu amb el Pare,
refugi dels creients.
I que des del cel seguireu sent " l'amo".
L'amo dels nostres cors
i ara també en les nostres pregàries.

Des del cel ens vetllareu.

dimarts, 9 de setembre del 2014

Ella, convençuda de la seva bona aparença es dirigia energicament a creuar la porta del despatx del que,  segur (portava dies visualitzant-ho), es convertiria en el seu nou jefe.

Ell, aquell home calv i grassonet, poc es pensava que la proxima entrevistada era aquella noia matossera que de bon matí li havia tirat el café per damunt la camisa.

Quan va haver creuat la porta, ella es va fer petita, a ell  se li va escapar un somriure. Valia la pena intentaro?

uit-uit...



El seu nét els havia regalat un iphone. Els havia dit que ara podrien estar en contacte inmediat mitjançant una aplicació anomenada whatsapp. No havien entès massa bé el que els havia explicat, però des que el tenien a casa, no paraven de sentir xiulets.



diumenge, 7 de setembre del 2014

mentre perduri la memòria.

Has marxat, ràpid
com un cabirol
als que tu admirabes.

La teva vida ha estat treballar
des de l' albada fins a la posta
i el teu deli,
embolcallar els sentits
amb el perfum
i el caliu de la terra.

Els russinyols i els muxernons
anyoraran les teves passes
i les teves mans que els
recollien amb tanta cura.

El teu somriure encomanadis
era moltes vegades l' analgesic
de les cabories de l' altre gent.

Les teves "nenes " quedaran
per sempre resguardades
en la memòria de la teva veu
i les teves paraules.



                 Al meu cosí, a qui pràcticament no li hem pogut dir adéu.

dilluns, 1 de setembre del 2014

mala interpretació












Asseguts, esperant que els toques el torn, la Francisca i en Cristòfol no paraven de mirar el rellotge. Es miraven l'un a l'altre repetidament, a llambregades i rebufant per a sota el nas. No calia obrir la boca, tots dos intuïen el nerviosisme de l'altre. 
Va sortir la infermera i el va fer passar primer a ell. Al cap de poca estona sortia amb una cara ben eixerida.
- Caram Tòfol, sembla que t'han ben arreglat. En surts molt content avui!
- I no n'hi ha per menys! A quants els prohibeixen beure un trago de vi, la sal o el carajillo? Doncs mira, a mi m'ho acaben de receptar tot. Tan desganat que estic, que no tinc esma per res, i aquests marejos... I el que passa és que tinc la pressió baixa.
- Vaja que ets hipotens!
- Qué dius ara Cisca? Que no veus que no el tinc pas, el sanglot?

dilluns, 25 d’agost del 2014

Avui deixem el sofà i la ciutat de Reus. Tornarem de segur mentre el sofà blau ens aculli. Marxem amb un munt de bones sensacions i amb una part del país que ja no ens serà desconeguda.
I ... amb l' última bacaineta abans d' emprendre el camí de tornada.



Però també us deixo una part del nostre recorregut, no pot ser de tot, perque no tinc les fotos en aquets dispositiu. A veure....

GRATALLOPS, cercant el celler i "l' hermita ".



PRADES el poble vermell 



MAR I SOL A L' ATMELLA DE MAR



Veieu que satisfets em quedat? Segur que repetim!!!


diumenge, 24 d’agost del 2014

sofa blau III


Ens hem llevat quan el sol ja era ben amunt, les guardies tenen això; ajuden a passar el mes, però els que les fan queden esgotats. Com que ja era massa tard per baixar costa avall em esperat a omplir la panxa amb un dinar casolà i mentre em fet gana anant de "shopping day".
Amb fa gràcia veure com defensem fermament la nostra llengua però ens deixem porta per aquesta mena de marketing comercial. Encara que vist lo vist, potser aviat hauran de penjar TropoBbiN AeHb (més o menys) per la gran quantitat de turista rus que es passeja pels carrers. I és una sort, perquè tampoc sents massa francès ni anglès ni alemany. Sents parlar aquells homanassos, amb espatlles grans, gairebé quadrats com armaris i amb aquella veu gruixuda, que dius: són russos! No és que jo entengui el rus, vaja. Però per l' aspecte...
I el dia de les compres ha anat rodó pels comerciants. Hem tornat a casa amb la targeta una mica més lleugera i amb bosses plenes de i il·lusións i somriures... a la tarda si, hem pujat al cotxe i em vist país. Sol, sorra i mar ens han pintat el paisatge.


dissabte, 23 d’agost del 2014

el sofà blau II


De bon matí els nubols ja cubrient aquest cel que auria d' haver estat net i blau. Ens hem arriscat no obstant, i hem creuat la línea. Hem superat ports i em creuat riberes. I ens hem vist transportats segles enrrera al creuar els alts murs d' un castell que ha sobreviscut batalles i temps...

Tornem a la remor dels neumatics fregant l'asfalt i a la pluja que cau, suau però persistent, i que ja no ens deixa. S'ha convertit en la visita inesperada d' aquell amic que a la llarga i sense adonar-se'n es fa pesat.

I altre cop estirats damunt el sofà blau, jo espero perdrem pels prats pintats de roselles... amb dracs que fugen de la foscor... guineus que volen ser domesticades...
I pendre embranzida pel que pugui esdevenir demà, quan el sol llueixi en el seu regne.


 

divendres, 22 d’agost del 2014

el sofà blau.

Estirats damunt el sofà, mentre ell seguia les noticies, ella començaba a endinsar-se per prats vestits de roselles on podia trobar dracs voladors, guineus volent ser domesticades, conillets blancs sense temps...A partir d' aquell moment tot era possible.             Dormiria al sofà blau...
Sentia veus llunyanes passejant pels carrers del centre, corredisses, soroll de cotxets...
Potser a mitjanit és despertaria o matinada enllà.   

 Sempre ho feia quan era a Reus.

dimarts, 19 d’agost del 2014

per les bones idees de la Carme




                                                                                     D'una foto d'en Xavier  del blog  Fita







- Ho has sentit? li diu el dimoni a la marieta.

- No cauré al teu parany, no pensis que deixi la fulla. Ni hi ha moltes més que et pots menjar. No cal que sigui la meva.

- Ets un egoista. A més qui es menjaria una fulla bavejada amb les restes de les teves deixalles? És ben bé que les aparences enganyen. Tu amb aquests piquets a l'esquena a tothom caus bé. et pren per inofensiva... i ets una carnívora. En canvi jo...no em menjaria una bestiola si no fos per extrema necessitat.


- És el que diuen: l'hàbit no fa el frare... I ara, em vols deixar menjar tranquil·la?


CRÉIXER

Desdibuixo els sinuosos torrents
que configuren la meva vida. 
Il·lusions i somnis projectats 
cap a un futur incert i poc probable. 
Res no atura el fluix de l'esdevenidor 
i la roda molinera em transporta 
a l'espiral de l'existència 
on m' és donat, inevitablement, 
un dels més exquisits regals: créixer.

Però malgrat la lluïssor d'aquests ulls, 
llescant al fons de l'ànima 
descobrireu la duresa de fer-se gran.

dimarts, 25 de març del 2014

JOC DE LLETRES

La tieta Rosa es va desmaiar al saber que la seva granota de porcellana s'havia fet miques en caure'm de les mans; un cocodril entrà al patí i assassinà a la nostra gallina Keka.
Quan es despertà va comprar el bitllet de tornada.
Austràlia no feia per ella!.