Asseguts, esperant que els toques el torn, la Francisca i en Cristòfol no paraven de mirar el rellotge. Es miraven l'un a l'altre repetidament, a llambregades i rebufant per a sota el nas. No calia obrir la boca, tots dos intuïen el nerviosisme de l'altre.
Va sortir la infermera i el va fer passar primer a ell. Al cap de poca estona sortia amb una cara ben eixerida.
- Caram Tòfol, sembla que t'han ben arreglat. En surts molt content avui!
- I no n'hi ha per menys! A quants els prohibeixen beure un trago de vi, la sal o el carajillo? Doncs mira, a mi m'ho acaben de receptar tot. Tan desganat que estic, que no tinc esma per res, i aquests marejos... I el que passa és que tinc la pressió baixa.
- Vaja que ets hipotens!
- Qué dius ara Cisca? Que no veus que no el tinc pas, el sanglot?
He, he, pel què veig en Tòfol no era gaire coneixedor de l'argot mèdic...
ResponEliminaPetonets.