Em descalço.
M'acompanya, el teu xiuxiueig.
Ni una gavina, ni música; cap so.
Només tu que em parles.
El teu murmuri
em despulla els sentiments.
De bon matí m'acaricies l'ànima,
Combreguem junts...
Mentre jo, resto immòbil,
sense sabates.
Preciós, Montse! D'aquells que m'agradaria haver escrit jo mateixa!
ResponEliminaCarme això que em dius, no saps com m'afalaga.
EliminaLa mar t'acompanya... i et parla a cau d'orella.
ResponEliminaBon dia Montse.
Si Pere, aquest cop la mar m'ha fet companyia i de la bona.
EliminaEncara que no se si tant com els vostres comentaris.
Com diu la Carme, preciós...I que et deu xiuxiuejar el mar, em fas envegeta!!!
ResponEliminaPetons de bona nit.
Roser, tu ets dona de mar, jo visc a muntanya. Segur que et parla més sovint a tu que a mi.
EliminaPerò es tant gust sentir-lo, veritat?
Jo diria que estic a mig aire de la serra...
EliminaN'admirem la frescor, Montse.
ResponEliminaL'aigua també era fresqueta Jordi, però potser tu t'hi aguessis ficat fins al coll. Alguns ho van fer més tard.
EliminaAquest cap de setmana hi anirem.
EliminaDoncs sí, és un poema preciós :), mira veus jo si t'envejo que puguis escriure coses així de maques, felicitats...fresqueta eh?...ara la cosa ja canvia, el mar en abraçará calidament.
ResponElimina