Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIVENCIES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIVENCIES. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de gener del 2015

sofà blau, el primer de l' any.





Avui, hem emprès viatge per l' A7 direcció a l' Hospitalet de l' infant, volíem visitar Tivissa. Però a cert tram de carretera un senyal m' ha cridat l' atenció: Pratdip. 
Fa temps havia llegit un article sobre aquests temibles animals, els dips. Ens ha picat la curiositat i hem fet via vers aquesta població.
El vent bufava amb certa força i no era massa agradable voltar pels carrers, no ens hi hem estat gaire, potser i tornarem quan faci més bon temps i la temperatura animi a caminar pels paratges que envolten el poble, no ser ... o potser no després d' haver vist el reportatge a "cuarto milenio" . Però si vosaltres sou dels qui els agraden les nits de por i misteri, el festival de Pratdip  llegendari del 1 i 2 de novembre us pot emocionar.

(Volia enganxar l'enllaç del vídeo, no hi ha manera!, si el voleu veure aneu a la web de Pratdip  i on porta Pratdip llegendari, allà el trobareu) 

Bon Any a tothom, carregat de bones abraçades. Aquí teniu la meva :)

PD. Sóc nefasta amb la tablet!  Penjar les fotografies no és lo meu :(


dimarts, 21 d’agost del 2012

sorpresa ! quina visita ...

Quines coses poden passar més sorprenents i impensables, almenys jo no m'hages pensat  mai que un pardal  entrés a casa meva pel conducta d'aspiració de l'extractor.
Ja feia dos dies que anàvem sentint soroll dins  la campana de la cuina. Havíem tret l'aparell en qüestió per comprovar d'on venia aquell aleteig que sentíem. En Rmn  entès en la matèria (d'ocells) ja ho va intuir de bon primer, però res, l'ocell no apareixia.
Així que vam decidir recol·locar l'extractor i posar-lo en  marxa, per si el mateix aire l'empenyia cap amunt.
Dos minuts i el vam parar.
- res! ja no se sentia res.
L'indici del nostre èxit semblava palès.  Satisfets vam entendre que l'aire li havia ensenyat el camí de sortida.

Però en realitat no va succeir el que nosaltres preteníem, el nostre poc tràfec per la cuina durant aquests dies de guàrdia no ens va fer adonar fins dos dies després que el soroll tornava a trencar el silenci de la cuina.
Llavors vaig decidir que fos com fos l'ocupa tenia que abandonar el seu nou estatge. Vaig desmuntar del tot l'extractor o campana, com vulgueu dir-li, i vaig deixar un lot enfocant el tub de sortida per si això servia d'ajuda. Vaig tancar la cuina i vaig marxar.

I ves per on! aquesta vegada va funcionar!!! Quan vaig tornar, l'aleteig era darrera la porta, vaig obrir-la em compte i l'evidència de l'èxit de l'operació era al terra: Una ploma i una ca....
Davant els meus ulls va creuar una figura una mica ennegrida que espantada corria d'una paret a l'altre fins que es va aturar sobre el rellotge.
Vaig obrir la finestra després de plasmar en fotografia aquesta operació rescat de vacances.

Ell va volar feliç cap a la llibertat, jo vaig agafar un drap i la fregona i em va tocar treure les merderades.
(això si, ben satisfeta)






                                           

diumenge, 22 de juliol del 2012

FER O NO FER...






M'he llevat a les 5:30' he posat la roba ha assecar i un altre rentadora.
Arriba la nostre Rky d'una nit carnavalesca del poble veí.  En Srg encara deu passejar pels carres... Parlem una mica, m'entorno al llit. Em començo a cabrejar (ejem, perdoneu l'expressió).
Sona el despertador , encara no  ha arribat el vailet!
Volia anar a caminar, qui marxa si encara no es a casa? La nit pot haver estat esbojarradament carnavalesca  = mam.
Decideixo quedar-me, m'endormisco, les 7:45', agafo el telèfon i el truco:
- On ets?
- Ara pujo, dos minuts.
Vaig a regar les plantes, ja no cal pujar a Bellmunt.




Creuem  quatre paraules, potser amb to poc amigable, de part meva  . Conversa repetida en altre ocasió. ¡Ja se m'ha girat el dia!
Vaig a dalt al pis a tancar l'aigua.
Tit...tit...tit... ERROR, m'assec davant l'ordinador!.




Disfruto amb les meves romegueres. Perdo el control del temps traient el nas per casa vostre. Les 10:30' !!!! ostres faré tard!


Baixo de pressa, un llet i cafè i unes tapes de pa amb oli: oli amb sucre, oli amb sal, oli amb cola-cao. Boníssim, boníssim (aquesta última descoberta gràcies al Srg.).
M'assento a taula i buido el pap en un tros de paper. 


Conclusió: No he fet res del que havia planejat.
Però ves per on, ja tinc un post!!!!


Bon diumenge i que comenceu la setmana amb més bon peu que jo.  







dilluns, 11 de juny del 2012

GRADUACIÓ DE MEDICINA PROMOCIÓ 2006-2012

...Té vestit,




té sabates i  complements...


U    .....
DOS...
     TRES...!!!

Ja ha arribat l'hora
de vomitar els mals records,
els dies d'angoixa.
I vestir-los d'olor.

D'olor d'herba fresca,
de jardí acabat de segar.
De gotes de pluja,
que amb el sol, el cel pot pintar.

El repte comença....
 plens d'emoció
es dia de festa, 
es dia d'il·lusió.





[je,je... fins hi tot rima!!   : $ el penjo?  va.... confio en que aviat surti alguna cosa millor : ) ]  Estic tant contenta!!!! ¡La primera llicenciada en medecina a la família. !

dimecres, 6 de juny del 2012

No puc escriure poemes

Les filles de Zeus són de viatge per mons llunyans
galàxies catosfèriques, lluny del meu terminal.

El silenci tot ho embolcalla
¡Maleït  silenci, el d'aquesta hora!
quan tot hauria de retronar
amb el pic de les pistoles (d'aire comprimit)
i el compàs harmònic dels martells.

Aquest silenci que es va fent sepulcral,
com tants i tants silencis
okupes de desenes de naus
rera la porta tancada.

Boques sense pa,
jaç sense sostre.....



dilluns, 4 de juny del 2012

filla de Mnemòsine



Els somnis emergeixen desbordant el present,
els records suren sobre l'angle obtús dels sentiments.
Les emocions innates es desvetllen
entre l'espesa boira que embolcalla la vida.
I tu amb la  llum de mitja tarda, et presentes com un miratge
bella,  inabastable...

Impregnada pel desig de posseir-te
t'amagues i em defuges.
Absorta en els tràfecs quotidians
t'endevino companya d'emergències.

Ets fluctuant, volàtil,
fugissera de cadenes i lligams
i tant  mateix et sento dorment
en les profunditats del meu esser.

Anyor l'encontre a cara descoberta
i soc feliç en sentir la teva presència
Potser un dia lloaré les teves gestes
o ploraré les teves absències...
capbussada en el record bromós
pretèrit o venidor del imaginable.

Però ara, famèlica de tu, devoro el present
que escorta la meva existència.
Embruixada pel teu murmuri, m'aboco als teus misteris...









divendres, 1 de juny del 2012

el mirall

Em miro al mirall
mentre intento retenir els vestigis
d'una joventut que cada dia
amenaça amb deixar-me.
(es llei de vida ja ho se)

El mirall em torna una imatge
inesperada:
Em miro als ulls i veig la meva ànima
entre camins i bifurcacions
que a poc a poc  esbossen
el laberint de la meva vida.

Avançaré, intentaré com el jonc
doblegar-me per resistir les tempestes
malgrat els camins de vida
ja siguin evidents a la pell.



     

dilluns, 28 de maig del 2012





Brolla la veu amb els teus murmuris
jo assedegada , escolto en silenci.
Prenc de tu alguns mots
probablement, la llavor que
transformaré en poema. 

divendres, 25 de maig del 2012

records

Els records, no sols a  mi em pertanyen.
Teus i meus es fonen i confonen.
les desavinences es dilueixen
com la pluja d'aquesta tarda riera avall.

El sol de les hores viscudes ens uneixen
un al costat de l'altre.
No podria somriure sense tu,
lliure o captiva, pels moments viscuts
reneixo a cada albada.

No necessito dels records
per saber que  la teva presencia
afeixugarà l'angoixa que tal volta
em clogui el pit.
Un dia i un altre no puc dir-te
res més que t'estimo.





dijous, 24 de maig del 2012

He perdut les paraules


He perdut les paraules 
del meu silenci 
La llum del meu pou 
en la remor del desert.

Lluny de converses banals 
cara a cara,
 jo i el meu silenci.
Potser serè capaç
 d'abraçar vells mots
tal volta revinguts
 d'una memòria ancestral








dimecres, 23 de maig del 2012

Envescant paraules




Ens envesquem paraules 
en un mon desconegut
tal volta per no resta sols
en la immensitat de l'univers.


Busquem un far en la fosca
i retrobem la lluna;
alegre, enamorada, trista, callada....








dimarts, 22 de maig del 2012

TU




Em dic el que no vull dir
mentre Tu mantens el silenci.
I la pena i el neguit amb buiden
les entranyes de l'ànima.







Voldria formà part de mil despertars;
en cel rosats...
en calitges marineres...
en aurores boreals...






Encara que el sol vessi cants i amors
per a mi no són, si no,
llàgrimes sense sal.












dissabte, 12 de maig del 2012

Descalça














Em descalço.
M'acompanya, el teu xiuxiueig.

Ni una gavina, ni música; cap so.
Només tu que em parles.

 El teu murmuri 
em despulla els sentiments.

De bon  matí m'acaricies l'ànima,
Combreguem junts...

Mentre jo, resto immòbil, 
sense sabates.




                                                                                                                                                                     
                                                                                                                                                                                                                             








dimecres, 9 de maig del 2012

silencis






No es la llum del sol
que m'enterboleix la mirada
sinó els sanglots de l'anima
que brollen en els meus ulls.

M'esquinço en  mil bocins 
per tot el que tinc 
i tot el que perdo.

I el llast ... que arrossego 
 em persegueix.
Tinc tantes coses 
recloses dins el pit!

Que  les paraules no dites 
suren en els solcs
que dibuixen 
les meves llàgrimes. 

dimarts, 8 de maig del 2012

La destrtuctora





    Esmicolant
    rastres
    feixuccs
    del passat.
    Per
    deixar
    lloc
    a futurs
    llasts ...











diumenge, 6 de maig del 2012

Rosella

He vist el post de la Carme "Flors entre les pedres"

i m'ha fet gràcia en pensar que tenia aquesta foto, obtinguda el més passat.
Una rosella,  en un aparcament! 







Senzilla  i solitària plantes cara a la realitat.
No ets feble malgrat la teva aparença.
                               
                                  Transformes la teva adversitat.
                                  substituint el verd dels prats,
                                  pel blau florescent d'un paviment.

 I aconsegueixes sobreviure!!!




Pensaments des del llit

                                                 
                                      Tanco els ulls:
                                       respiro la teva pau
                                       em banyo en la teva llum
                                       em perdo  en els teus misteris...













 

Despertes llegendes
d'udols entre canis lupus
mentre algun adolescent temorenc
et contempla  vora el foc de camp,
d'altres naveguen  pels somnis d'amor,
que  tu  guardes gelosament en el teu cercle.



divendres, 4 de maig del 2012

Recordo quan agafats de la ma
suràvem mars,  i exploràvem cavernes 
en el més profund dels sentiments.

Hem crescut i la curiositat ha deixat pas 
al pes de la monotonia.

M'acarones  de tant en tant.
Per inèrcia busco un paper i llapis
on deixar constància del  meu enyor.

Aquest enyor en majúscules
de la nostre dependència intermitent.

Hem crescut, però pots tornar, 
jo t'espero.









Esmorzar

Esmorzo cada dia
mentre veig desfilar,
tota mena d'ocells
per la meva passarel·la particular:
pardals, orenetes, garses, tórtores, falciots,
merles i fins i tot algun pit-roig.

(El que donen de si uns simples fils de telèfon i electricitat)

dilluns, 23 d’abril del 2012

Càntics al recés de l'ànima




Núvols de tempesta s'atansen.
Podrem sobreviure?
-Sí
Mandrejarem del son  profund.
¡Subtil egoisme!
-Quan?
Finit el costós hivern,
l'hora d'aprenentatge.
Despertant entonarem antigues melodies
càntics adormits  al recés de l'ànima.